diumenge, 4 de març del 2007

Arrrr!

Tristíssim l'espectacle arbitral que es va poder veure el dissabte passat al Sánchez Pizjuan! Lamentable, patètic i d'altres desqualificatius són els que el l'àrbitre es va guanyar a pols! I ben guanyat, s´ho va ben treballar fins arribar a convertir-se en el gran protagonista del partit.

Amb això no intento amagar les mancances que va mostrar el Barça en el transcurs del partit, que van saltar a la vista en el moment que el Sevilla es va quedar amb 10 jugadors; si, el Barça, ell solet, va ser capaç de complicar-se el partit i ficar un plus d'interès i d'emoció a la Lliga. Però la traca final estava per arribar, ell, tot pentinadet i polit no es podia quedar en un segon pla, i va decidir inventar-se l'expulsió de Giuly, tan absurda com injusta; qui sap si va ser per igualar la balança o simplement perquè no en sap més...! Però no en va tenir prou, Zambrotta va ser la següent presa del senyor del xiulet (indignant de veure era com Palop, gairebé fora de si, mancant de Fair Play i ja en camp blaugrana, pressionava a l'àrbitre perquè enviés l'italià a la dutxa; fins i tot Iniesta es va indignar, amb això està tot dit) : penso que, en aquest cas, també va ser molt injusta l'expulsió, però aquí ja ho podem debatre; en el cas de Giuly, però, no em queda cap dubte.

L'àrbitre volia que escrivissin d'ell? Ho ha aconseguit! Volia que es parlés d'ell? Fita aconseguida! Volia fama? Va pel camí. Vol alguna cosa més??? De ser així que ho digui, i que li donin un premi, i fins i tot un trofeu i una xocolatina ben gran per ell solet si així ho desitja, però pel bé de l'espectacle que deixi d'embrutar partits de futbol.