Desencís

Anit, el Barça i la seva afició, tots junts, vam deixar de somniar. El somni d'una segona Champions consecutiva s'esfumava sense deixar rastre: estem eliminats.

Difícil és veure´ns fora; qui ens havia de dir després de la passejada triomfal d'antany, que en aquesta edició ,nosaltres, els vigents campions, no seríem capaços de superar els vuitens de final. Cert és que el nivell i el joc mostrat per l'equip en la Lligueta de Grups no invitaven massa a l'optimisme, però els culés esperàvem veure el millor Barça quan més el necessitéssim, i ahir, amb el trident sobre el terreny de joc, semblava ser l'ocasió ideal. Res de res. El Liverpool va saber jugar les seves cartes, i el Barça poc voluntariós i eficaç en la primera part, es va veure ofegat per les contínues internades i xuts del norueg Riise i per l'insistència de Bellamy, a qui ja vaig catalogar de principal arma en un anterior post. A la segona part el Barça va sortir amb ofici, però de poc li va servir ficar-se el mono de treball, ja que no va ser fins al minut 70 i escatx que un bon Gudjohnsen va donar esperances. Esperances que no van donar ales a l'equip, ja que d'aleshores al final, poca cosa es va veure.

Eliminats com estem, afrontarem amb més garanties que mai la Lliga i la Copa del Rei, títols que en el cas de guanyar-los certificarien una molt bona temporada, ja que, si bé la Champions és el màxim a que un club europeu aspira i hi havíem dipositat molta il.lusió, el món no s'acaba guanyant el trofeu continental. I ja que no podem guanyar la Lliga de Campions, anem a per la Lliga, campions!

Els científics i experts comenten que hi ha vida més enllà de la Champions...