Tribut a Miki Albert

Miki Albert ho deixa als 27 anys després d’una revisió a temps.

El cert és que no hi ha cap altra opció més intel.ligent, lògica i raonable que la de penjar les botes: el de Gavà pateix problemes cardíacs que li podrien causar la mort sobtada si seguís practicant esport al màxim nivell (els experts parlen d’hipertrofia cardíaca que en paraules planes significa que té el cor més gran del què és normal).

El punta català es trobava en el moment més dolç de la seva carrera: era el referent gironí, l’home a qui arribaven totes les pilota en els moments clau i el principal artífex, sens dubte, de l’ascens de categoria.

No es pressagiava res anormal fins que a finals de juliol, en les proves rutinàries prèvies a l’inici de temporada (mot més exhaustives i detallades després de la tràgica mort del sevillista Puerta), es van disparar les primeres alarmes. Alguna cosa no rutllava. Segons comenta la premsa, la revisió del “9” del Girona es va allargar més del normal, i al sortir de la consulta el bo de Miki Albert va comentar en broma “Aquests ja em volen retirar!”; finalment, però va resultar que el problema era preocupant de debò i, després de sotmetre’s a proves d’esforç i altres tests, es va confirmar el trist diagnòstic que obliga a dir adéu a la pràctica del futbol professional a un dels talents de casa nostra: “Continuaria jugant a futbol, però ho deixo per la meva família i per la meva filla Martina; a la vida, abans del futbol, existeixen altres prioritats. Em retiro del futbol per no estar exposat cap risc greu”.

Després d’aconseguir l’ascens a 2ª A., després d’haver despertat l’interès de clubs de renom (Numància o Villareal entre d’altres) i just quan ja divisava una temporada il.lusionant a menys de 2 mesos vista, l’icona del Girona deixa els terrenys de joc de forma prematura i obligada. Una pena, si bé sempre podrem recordar el seu gust pel bon futbol i el joc exquisit amb el que ha obsequiat durant forces temporades la seva afició. Un regal pels seguidors del Barça (categories inferiors), i pels del Mataró, Gramanet, Gavà, Real Unión de Irún i Girona.

Valdano deia el següent "Algunos diran que en fútbol solo interesa ganar y otros, más candidos, seguiremos pensando que si esto es un espectáculo tambien importa gustar". Miki Albert és d’aquests 2ns.

Ara però, al convertir-se en el nou secretari tècnic del Girona F.C. se li obren nous horitzons on, de ben segur, se’n sortirà igual de bé que sobre el camp, encarant les dificultats amb la mateixa elegància amb què encarava el porter, amb la mateixa fiabilitat amb què ens ha seduit al llarg dels anys, i amb una definició pròpia dels millors.

El futbol no ho és tot. La vida, sí.

S'apaga la flama olímpica

Avui es posa el punt i final als Jocs Olímpics de Pequín, tot un esdeveniment mundial que ha aconseguit fer-se amb més elogis dels esperats i que, molt probablement, seran considerats com els millors Jocs de l’història.

Han estat les Olimpiades de Michael Phelps -8 medalles d’or!- i d’Usain “lightning” Bolt -3 plusmarques en uns mateixos Jocs-, reis indiscutibles en les seves disciplines; també han brillat, respectant les distàncies i com era d’esperar, Rafa Nadal, Yelena Isinbayeva, Fabian Cancellara i l’Argentina de Leo Messi . Han estat també els Jocs que han confirmat el renaixement del Dream Team USA de bàsquet, una autèntica màquina que combina, com ningú, espectacle i efectivitat.

A nivell anecdòtic, dir que les Olimpiades també han servit per treure de la carta dels restaurants de Pequín, encara que sigui només per un breu període de 3 setmanes, la carn de gos i de gat (si, aquell plat que a tots ens han endossat alguna vegada quan hem demanat conill…)

També han estat els Jocs en què els xinos han dit al món: “Ep! Aquí estem”, tot liderant el medaller per davant dels EEUU i de Rússia; caldrà veure, però, si són capaços de mantenir aquesta hegemonia a Londres 2012, fet que no crec massa probable, doncs sembla bastant evident que si han aconseguit el què han aconseguit és perquè estaven esperonats al jugar el paper d’amfitrions i perquè sabent que en la propera edició no juguen a casa, dubto que igualin l’esforç que han fet en els darrers 4 anys, tant a nivell esportiu (l'esforç i dedicació full time dels esportistes), com a nivell econòmic (les institucions).

La grandesa de les Olimpiades rau en què l’esperit olímpic recau en la gran diversitat d’esports que hi prenen part: les protagonistes no són només les disciplines com el futbol, el tennis o el bàsquet que sempre estan en un primer pla mediàtic, sinó que s'ho reparteixen amb d'atres esports més minoritaris com el piragüisme, la gimnàstica o el tir en arc que han d’esperar 4 anys per gaudir d’una oportunitat per poder-se donar a conèixer i tenir el seus efímers moments de glòria.

Els JJOO del tauró de Baltimore

Aquí estic, altra volta, per tornar a dinamitzar un bloc que, coincidint amb l’arribada de l’estiu i de la temporada baixa en el món de l’esport, ha estat més parat que mai. Siguin ben trobats els Jocs Olímpics, que han esdevingut un incentiu de pes per fer-me decidir a escriure aquestes 4 línies. Després d’unes vacances blocaires merescudes (o no…), aquesta vindria a ser la meva pretemporada, el meu particular Gamper davant dels lectors, així que al llarg de l’any espero que tot plegat tingui un nivell més o menys ascendent i n’anem polint les peces. Som-hi.

En matèria olímpica, a grans trets, destacaria quatre coses mal contades:

1) La supremacia de Phelps (dins d’una piscina ideada per batre tos els records ja batuts i encara per batre) no deixa cap mena de dubte: el tauró de Baltimore és l’indiscutible heroi de Pequín. Avui ja he llegit que hi ha qui ja comença a especular amb el dopatge…, lleig lleig! Hi ha massa especulació barata...

2) Els veïns decepcionen: després de portar l’ambició per bandera han arrossegat fracàs rere fracàs, si bé hi ha apostes segures i infalibles com Nadal en tennis o l’equip masculí de básquet. Mencionar també que m’alegra la medalla de Samuel Sánchez en ruta.

3) Fabian Cancellara, campió del món de contrarrellotge 2006 i 2007, s’ha confirmat com un dels ciclistas més complerts del moment: or en contrarrelotge i bronze en ruta; d’aquesta manera el suís va confirmar els millors pronòstics.

4) L’arribada de l’atletisme dóna un altre aire a Pequín: el duel Jamaica-EEUU n’és el plat fort.

5) Per fi al parlar d’Olimpiades ho fem d’esport i no d’altres temes polèmics que s’hi han colat. D’acord que hi ha molts interessos “ocults / no ocults” pel mig i tot el què volgueu (tals com l’opressió a certs pobles), però almenys deixem que durant aquestes setmanes olímpiques siguin els esportistes qui tinguin el protagonisme i recullin el fruit del treball de 4 anys. Sempre hi ha rapinyaires que s’omplen la boca amb el què vol sentir la societat, amb l’únic objectiu de treure suc de qualsevol tema; seria bo deixar-ne l’esport al marge d’una vegada per totes, doncs ja ha patit prou.

L’agenda esportiva es presenta repleta d’esdeveniments que, sens dubte, saciaran la fam dels més fanàtics: JJOO, amistosos de futbol a punta pala (Gampers, Teresas Herreras,…), GP de Brno de motociclisme, Rally de Alemania de WRC,…

Comencem bé la temporada 2008-2009.