Tribut a Miki Albert

Miki Albert ho deixa als 27 anys després d’una revisió a temps.

El cert és que no hi ha cap altra opció més intel.ligent, lògica i raonable que la de penjar les botes: el de Gavà pateix problemes cardíacs que li podrien causar la mort sobtada si seguís practicant esport al màxim nivell (els experts parlen d’hipertrofia cardíaca que en paraules planes significa que té el cor més gran del què és normal).

El punta català es trobava en el moment més dolç de la seva carrera: era el referent gironí, l’home a qui arribaven totes les pilota en els moments clau i el principal artífex, sens dubte, de l’ascens de categoria.

No es pressagiava res anormal fins que a finals de juliol, en les proves rutinàries prèvies a l’inici de temporada (mot més exhaustives i detallades després de la tràgica mort del sevillista Puerta), es van disparar les primeres alarmes. Alguna cosa no rutllava. Segons comenta la premsa, la revisió del “9” del Girona es va allargar més del normal, i al sortir de la consulta el bo de Miki Albert va comentar en broma “Aquests ja em volen retirar!”; finalment, però va resultar que el problema era preocupant de debò i, després de sotmetre’s a proves d’esforç i altres tests, es va confirmar el trist diagnòstic que obliga a dir adéu a la pràctica del futbol professional a un dels talents de casa nostra: “Continuaria jugant a futbol, però ho deixo per la meva família i per la meva filla Martina; a la vida, abans del futbol, existeixen altres prioritats. Em retiro del futbol per no estar exposat cap risc greu”.

Després d’aconseguir l’ascens a 2ª A., després d’haver despertat l’interès de clubs de renom (Numància o Villareal entre d’altres) i just quan ja divisava una temporada il.lusionant a menys de 2 mesos vista, l’icona del Girona deixa els terrenys de joc de forma prematura i obligada. Una pena, si bé sempre podrem recordar el seu gust pel bon futbol i el joc exquisit amb el que ha obsequiat durant forces temporades la seva afició. Un regal pels seguidors del Barça (categories inferiors), i pels del Mataró, Gramanet, Gavà, Real Unión de Irún i Girona.

Valdano deia el següent "Algunos diran que en fútbol solo interesa ganar y otros, más candidos, seguiremos pensando que si esto es un espectáculo tambien importa gustar". Miki Albert és d’aquests 2ns.

Ara però, al convertir-se en el nou secretari tècnic del Girona F.C. se li obren nous horitzons on, de ben segur, se’n sortirà igual de bé que sobre el camp, encarant les dificultats amb la mateixa elegància amb què encarava el porter, amb la mateixa fiabilitat amb què ens ha seduit al llarg dels anys, i amb una definició pròpia dels millors.

El futbol no ho és tot. La vida, sí.