Amb els deures fets?

Arriba el aprèntesi nadalenc a la Lliga i és el moment de fer un primer balanç: qui ha complert i qui no!
Un Sevilla líder i sòlid encapçala la taula classificatòria, però cal veure com respon a la 2a volta de la competició; té un bloc notable, però veurem si els Javi Navarro , Dani Alves, Kanouté, Chevantón i la resta de la comitiva són capaços de seguir amb la bona dinàmica de resultats! Són bons, si, però no crec que puguin guanyar el campionat de la regularitat.
Un pot pensar que el Barça arriba tocat després de perdre al Japó i d'empatar contra els matalassers ahir! Doncs res de res... el Barça és l'equip que té millors prestacions, i qui no ho cregui així, temps! Amb tantes competicions, és difícil rendir en totes elles al 100%.
Reial Madrid...brrrr.... ve a ser com l' Inter italià, que sempre despilfarra una millonada de quartos per no fer res, amb la diferència que aquest any l'equip milanès sembla que té molt ben encarat el Calcio, i els "merengues"ans el contrari. I ara porten a Gago i al "pipa" Higuaín. Més del mateix.
De la resta, esmentar 4 detalls:
El BabyDepor està patint una important crisis de resultats després d'un inici prometedor; l'aposta arriscada de Caparrós li pot sortir cara: els Verdú, Arbeloa, Estoyanoff, Riki i Arizmendi no semblen massa adaptats a la màxima categoria.
I l'Espanyol, nois! Quin moment tan dolç...! Ni la derrota contra el Madrid ha apartat del bon camí marcat pel txingurri. Fa goig de veure aquest Espanyol.
Nàstic??? Massa interrogants quan ja han passat prous jornades per tenir quelcom més definida la situació. La marxa del millor jugador, el paraguaià J.C. Cáceres, al Tigres de Monterrey obligarà a buscar noves alternatives a l'eix defensiu, i de pas intentar reforçar les altres línies.
Important també la tasca de Mané a l' Atlhetic de Bilbao, rebifant un equip que mancava de caràcter competitiu.
I acabo amb l'amic Lotina i la seva Reial Societat, fidel a la seva filosofia de sempre, ell força pessimista. I no és per menys, aquest any té un equip més dèbil que antany, i no disposa de cap Corominas a la plantilla per l'últim partit...
Queda molta temporada com per donar res per fet, així que a posar-se les piles, perquè com diu aquell "l'èxit només va abans que el treball en el diccionari".

Nadal a cop de pedal

Entrem en el període nadalenc on els turrons, els dinars familiars i les sobretaules fins al tard tenen especial protagonisme. Ho enllacem amb el cap d'any on reina el "jolgorio" i vinga xauxa! ...Fantàstic! Formidable l'ambient festiu d'aquestes dates.

I apa, curiós és que el 8 de gener totes les cases són "can gimnàs", on els turrons, les neules i tota la pesca han deixat lloc a bicis estàtiques, cintes elèctriques i la resta de material que només s'utilitza durant el mes de gener.

Plantejar-ho d'una altra manera pas que és cap problema: no és incompatible passar del dia 25 cantant "el llooooooop, quin gran turró, quin gran turró!!!" al dia 27 o 28 o 29 fotent una bona sortideta amb bici com Déu mana, d'aquelles que solen acabar amb un esmorzar en comité, on hi ha els que han sortit amb bici (una minoria) i els que s´hi afegeixen a la 2a part de l'acte (la gran majoria).

Res, només desitjar bon Nadal i bones festes a tots i totes! I de pas també incentivar a tota la colla a anar a pedalar algun dia i rematar-ho amb una fartanera de "nari" (no demano pas llevant-se d´hora!!!)! Ànims i xou!

La corrupció es vesteix de blanc?

Classificació Premi FIFA World Player:
Fabio Cannavaro, 1r classificat.
Zinedine Zidane, 2n classificat.
Ronaldinho Gaúcho, 3r classificat.

La cosa fa pudor, sí, ben cert; i no dic això perquè el guanyador sigui el gran Cannavaro, el capità azzurro és un tros de jugador que jo ja voldria al Barça (ídol personal que per mi, encara ara, és el millor central de tot el globus terraqui), sinó pel lamentable fet de "tenir pabrots" de condecorar Zidane amb la 2a plaça... i per davant del Gaúcho...molt penós! Quin poc gust pel bon futbol; clar és que "quien tuvo, retuvo", però cada cosa al seu temps... el més ideal hagués estat una medalla: va ser molt gran, però ja no companys, ja no!!! La cosa no aniria més enllà d'aquests 4 comentaris, ni tindria més misteri, ni la meva emprenyada aniria més enllà de no ser pel suposat frau detectat per en Jordi Basté i el seu equip de RAC-1.

Tal anomalia va ser detectada després de que el culé Eidur Gudjohnsen, el nostre Guddy, revelés que ell havia votat a Ronaldinho i a l'acta, enlloc de l'astre brasiler, hi constava Cannavaro (l'islandès té dret a vot per ser capità d'Islàndia). Basté i el seu equip truquen al seleccionador d' Equador que comenta haver optat per Eto'o, Kaka i Ronaldinho que la FIFA ho interpreta com un Eto'o, Kaka i Drogba; i així molt més amb 7 seleccionadors més. Conclusió: aplastant victòria de Ronaldinho que la FIFA no reflecteix en el seu veredicte. El tema sona a engany, però fins a noves proves, romandrem calladets.

Si són els primers de pregonar més Fair Play, hem d'exigir més coherència ens els seus actes. Joc NET en tot.

Ja hi soms!

Falta poc més de 20 minuts pel partit! Semblava que no havia d'arribar mai...! Els que el pugin veure, afortunats d'ells! Els que l´haguem de seguir on-line, no és el mateix, però com diuen per allà baix: "menos es nada!";

Això ja és nostre! A gaudir companys, que Japó parla català!!!

El "Piojo" i el pa Bimbo

14 temporades després hem tornat...! Els culés, a partir de dijous, tornarem a veure el nostre equip lluitant per guanyar l' únic títol que ens falta: l´Intercontinental, actualment desprestigiada amb el nom de "Mundialet" (si nois, el què jugàvem a l'hora del pati).

Dijous tenim la primera parada; el rival és l´Amèrica de Mèxic, equip sud-americà amb el que ja vam jugar durant la gira per terres nord-americanes (empat a 4). La seva estrella, un vell conegut de l'afició blaugrana... i dels Van Gaal, Bogarde, Sergi o els De Boer: el "Piojo" López, ex-davanter del València. Es tracta d' un jugador que manté el bon nivell futbolístic que el va caracteritzar en el seu pas per la Lliga; si bé, com és lògic als seus 32 anys ha perdut punch i velocitat, segueix sent perillós i letal al contracop, i és la referència ofensiva de l' equip patrocinat per la casa Bimbo. "El Barça me trae buenos recuerdos" va comentar el Piojo (ex de Racing de Avellaneda, València i Lazio) quan se li va preguntar per la semifinal (de Van Gaal no en va parlar...). L´hàbil davanter va estar entre els possibles fitxtatges de Saragossa i Espanyol el passat estiu, tot i que al final tot va quedar en simples contactes.

Qui no recorda aquella sèrie de partits seguits que vam jugar amb el València...: que si ara Supercopa, que si dintre de 4 dies lliga...més endavant Champions...; el Piojo, juntament amb Angulo, Juanfran (ara al Saragossa), Angloma, Farinós,... està lligat a l' història del Barça i, malgrat amargar-nos més d'un vespre, en guardem un bon record com a jugador. Anys després ens retrobem, i esperem que com a botxí que va ser del Barça en el seu dia (ens va fotre 12 barraques), se li retorni la moneda tal i com l' actual Barça és capaç de fer.

Muhammad Yunus o el banquer dels pobres

El banquer i creador de Grameen Bank va rebre ahir el Premi Nobel de la Pau'2006, condecoració més que merescuda vistos els mèrits fets; la seva gran obra ha estat fomentar el desenvolupament de les classes menys afavorides.

Yunus, conegut com el "banquer dels pobres" fou l'ideador dels microcrèdits, creats amb l'objectiu d' ajudar a les classes més pobres i en especial a les dones. L'èxit d'aquests crèdits radica en les favorables condicions de reembolsament que han permès que un important nombre de persones, la majoria de nacionalitat índia, puguin viure, avui, per sobre del llindar de la pobresa.

Un 10 ben merescut per ell i els seus microcrèdits. Gran!

Piter...¿man?

Les dictadures, malauradament, no són només males experiències del segle passat. Sembla que tot i l'intent d'erradicar aquesta plaga que atempta contra la lliure expressió, sempre sorgeix algun brot en algun racó, algun personatge que es creu un fenòmen.

En el món de l' esport i del futbol tenim un trist exemple (més d'un...) del què pot fer el binomi "diners-afany de protagonisme" si no es respecta a la resta. A Vitòria ho estan vivint, l´Alavés està inmers en una profunda crisis institucional... i no és per menys! Aquest cap de setmana l'afició basca va dir prou, i va organitzar manifestacions en protesta per la forma en que s'està dirigint el club; tota l'entitat gira entorn a Piterman i els jugadors pateixen el seu fort "caràcter"... l´última víctima ha estat el català Lluís Carreras, el qual ha patit insults contra la seva família i contra la seva condició de català!!! Si tal com sona... és molt trist, de veritat. Ja n´hi ha prou d' aquesta "gent"! I a la banqueta, la marioneta del president, en Chuchi Cos...

La plantilla ha sortit en defensa de Carreras, i s´ha solidaritzat amb el jugador demanant més respecte cap a la plantilla. L´afició també ha manifestat el què en pensa. El president i màxim accionista té els dies comptats al capdavant d'un equip que mereix més respecte tant per historial com pel fet d'està format per persones dignes de ser respectades.

Nit de Champions, nit de Sant Dinho

Avui és un dia d'aquells on un s'aixeca al matí amb la sensació de què és un dia important, que pot decidir l'estat d'ànim amb el qual molts culés iniciarem els 5 dies de festa. Miro el calendari, i veig el dia 5 desembre subratllat i ressubratllat! Evidentment no està subratllat amb verd... avui tots contra els verds! Engego la TV mentre em preparo un tallat i ja parlen del matx, tothom escalfa motors...; agafo el diari i "pam", més Barça, si senyor, una ciutat (Barcelona) i un país (Catalunya) comencen el dia tenyits ja de blaugrana.

La resta ho ha de fer l'equip, i ho farà!!! Potser hi ha qui dirà que no cal fer-ne un gra massa,tot plegat estem parlant de la Lligueta, en la qual el vigent campió l' hauria de superar sense problemes... però és igual tu, a més didicultats, més glòria al tornar a vèncer. I avui, al parlar de jugadors, comentem sobre l'un i sobre l' altre, ocupant 5 minuts ben bons en parlar del Gaucho. I es que tal i com va comentar en el seu dia "Salí de Brasil dispuesto a crecer como jugador y como hombre. Quería aprender de todo, conocerlo todo. Así que cada día que pasa aprendo algo nuevo"; ell ja ho té aprés, ara els alumnes som nosaltres, i ell és el mestre: són classes magistrals, l'únic que cal és mirar i gaudir, això si, és recomanable portar "pitet".

Per tant, aquesta nit a l'aula Camp Nou, classes de fútbol impartides pels jugadors blaugrana, amb la presència del catedràtic Ronaldinho. De verd només volem veure la gespa! Som-hi nois!!!

De temibles, res!

Demà dimarts, el Barça es juga el ser o no ser en la present edició de la Lliga de Campions; el rival, el Werder Bremen alemany, un equip amb menys potencial del què es comenta, i que només és una caricatura d´aquell potent Werder de principis dels 90; sobre el paper, el Barça ha de mostrar la seva superioritat, i deixar patent qui és el campió vigent.

Del Werder sobresurten l´internacional Torsten Frings, jugador incansable, de llarg recorregut, amb un xut boníssim, que per entendre´ns vindria a ser el Deco alemany, però menys dotat tècnicament. L´altra perla és el pitxitxi de la Bundesliga, Miroslav Klose. També es parla molt de Diego, company de Robinho al Santos i que no va demostrar pràcticament res la temporada passada a les files del Porto. De la resta, mencionar el jove central Per Mertesacker (s´ha de polir molt), l´ex-espanyolista Pierre Wome que va passar amb més pena que glòria per la Lliga de les Estrelles, l´ex-porter del Múrcia a 2a divisió Reinke, o el porter titular Wiese que davant de les grans cites fa aigües.

Així, demà esperem veure el Barça de les grans ocasions, i poder així celebrar la classificació cap a la següent fase. Superiors ho som, però cal demostrar-ho i plasmar-ho sobre el terreny de joc.

11 d´11...qui en dóna més?

El passat dissabte, en el partit que ens enfrontava (CE Sant Feliu "B") amb el Sant Julià de Vilatorta, es va donar un fet rellevant, molt positiu, i que, fins fa mig any i abans de la creació del filial, semblava poc probable vista la tendència del club! Jaume Sanglas, el mister del CE Sant Feliu Sasserra "B", va apostar per un onze inicial format íntegrament per jugadors de casa, del poble; així l´alineació la formàvem: Riu, Fabri, Soler, Grilló, Nan, Valentí, R. Capdevila, J. Capdevila, Biel, Grau i Raul.

És un fet que caldria veure els anys que feia que no es donava al nostre poble... Tot i que el resultat no va ser positiu (derrota per 2 a 1), el joc del Sant Feliu va ser prou vistós, i penso que es van fer prous mèrits per sumar; destacar que, tot i perdre 3 punts, el Sant Feliu "B" està portant a terme una temporada força digne... i el què també és important, com ja he dit, és que tot això ho està fent amb un elevat i esperançador percentatge de gent de casa, que fa que l´afició del club se senti identificada amb uns jugadors que si coneix.

La conclusió a la que em porta tot plegat és que amb aquesta política (ben diferent a la de l'"A"), és possible que la gent digui que perdem potencial i competitivitat, però per mi el més important és que ens fa guanyar IDENTITAT!