De nou en un Sant Feliu - Castellterçol

Tarda productiva la d'aquest dissabte al Municipal de Sant Roc, on ens hem imposat amb certa comoditat a un inoperant Castellterçol.

Hi ha partits dels que es poden extreure vàries lectures, però aquest no és el cas. El 3-1 d'avui crec que és el resultat d'un matx que té com a única lectura la superioritat incontestable dels locals. Xixarros de Téllez (falta directa), Lluís Tomàs i Joan Tomàs (la dupla Tomàs comença a fer miques les defenses rivals...).

Hem sabut portar el pes del partit en tot moment, i això s'ha notat: sabent crear ocasions amb certa facilitat i arreplegant-nos quan calia. Tot i això, pels voltants del minut 60 una sèrie de rebots desafortunats han posat l'1 a 1 al marcador, resultat que no reflectia el què s'havia vist fins al moment i que donava al Castellterçol un botí immerescut. Aleshores pensareu que potser ens han aparegut els nervis? Doncs no! En contra del què es podia pressagiar, els següents 20 minuts del Sant Feliu B han estat molt incisius i encertats, i d'aquí que hagin arribat les 2 darreres dianes que ens han donat 3 punts que poden ser molt interessants si som capaços de seguir sumant en aquestes 4 jornades que encara resten per finalitzar la lliga.

El partit d'avui també ha suposat l'últim partit de la temporada del "Pelu" (Valentí) amb nosaltres; dimecres posa rumb a Irlanda, però esperem tornar a comptar amb ell de cara al curs 2008-09. Al minut 83 ha estat substituït (si si, ha aguantat com un autèntic xaval fins al 83)i s'ha emportat una bona ovació, i és que el fet de que la teva gent valori la feina ben feta, no té preu.

Al lloc del "Pelu"... he entrat jo; si nois, després de mesos de lesió torno a entrar en la dinàmica de l'equip (entre pitos i flautes uns 4-5 mesos; del 24 de novembre fins ara només he pogut disputar 1 partit, contra el Brull-Montanyà). I que llarg s'ha fet! Sensacions extranyes a l'arribar un moment que portava molt de temps esperant: satisfacció per ser-hi, però respecte, por i incertesa al pensar en com podria respondre la zona afectada al saltar al terreny de joc. Un cop dins sensacions brutals: de tornar a sentir-me futbolista, de tornar a tocar futbol, de tornar a tenir la pilota als peus, de jugar a Sant Feliu,...en fi... unes sensacions que ja no recordava com de grans podien arribar a ser.

Ens veiem al Sant Bartomeu-Sant Feliu de dissabte vinent...

Què en serà de nosaltres?

Els culés tenim per davant una setmana trascendental; les expectatives, en la majoria de casos, no preveuen, ni de bon tros, un èxit blaugrana...

El Barça d'handbol camina decidit cap al precipici després de fer el ridícul a Kiel; dissabte se'ls presenta el 2n. assalt, però ni l'esperit Palau sembla ser, ja, prou vàlid per capgirar una situació gairebé irreversible.

Els del futbol sala tres quarts del mateix: incapaços de demostrar el perquè s'havien dipositat tantes esperances en ells... que si PC, que si Fernandao,... no res, venent fum, com sempre!

I del futbol... què dir-ne; per mi, el partit d'ahir, tot i que no el trobo excessivament patètic comparant-lo amb d'altres bírries de la temporada, si que va ser la gota que va fer bessar el got. Em nego a creure en aquest equip.... un nou desengany per la col.ecció.

I per estrany que sembli, espero neguitós el partit del Barça de bàsquet a Israel. Tot i haver criticat l'equip en la decepcionant era Ivanovic, em motiva especialment el partit del dijous, si nois! El duel de Tel Aviv és dels que fa gran la competició; l'Axa Barça, que se les haurà amb el ja no tant tot-poderós Maccabi, té les seves possibilitats. Els últims bons resultats sembla que han relegat a un segon pla el pessimisme que ha envoltat l'equip durant tota la temporada. Es veu un equip unit, amb classe, amb lluita, potser amb més entrega que no pas encert...i al que segurament la llosa d'haver de ser un equip campió ha pesat massa, igual que la difícil adaptació d'alguns jugadors cridats a ser importants dins de l'equip, i el fet de tenir el tirà Ivanovic en la figura d'entrenador.

Hi ha capacitat i és el moment: ara és quan hem de creure amb l'Axa Barça. Vázquez, Basile, "Juzééép" Sanchez, el gran capità & Co poden destapar el tarro de les essències a Israel...

El Matagalls

El dia després del naufragi culé a les (aparentment) tranquiles aigües del Ruiz de Lopera, i poca estona després d'haver perdut una hora pel camí,... hi seguia havent vida, i de deixar-ho clar se'n van encarregar una colla de membres del Bandolers que van enfilar el Matagalls el passat diumenge al matí.

A quarts de 8, hora de valents en un diumenge, sortien de Sant Feliu uns 10 membres del grup amb ganes de fer un dels cims del Montseny. Malgrat la nevada de la setmana anterior i les no més idònees condicions meteorològiques, l'acte del club va tirar endavant sense masses contratemps.

Des del blog dels bandolers ben aviat es podrà seguir l'actualitat del Club, i és que amb la sortida del passat diuemenge iniciem una nova temporada que arriba repleta de reptes i d'ambició.