Què en serà de nosaltres?

Els culés tenim per davant una setmana trascendental; les expectatives, en la majoria de casos, no preveuen, ni de bon tros, un èxit blaugrana...

El Barça d'handbol camina decidit cap al precipici després de fer el ridícul a Kiel; dissabte se'ls presenta el 2n. assalt, però ni l'esperit Palau sembla ser, ja, prou vàlid per capgirar una situació gairebé irreversible.

Els del futbol sala tres quarts del mateix: incapaços de demostrar el perquè s'havien dipositat tantes esperances en ells... que si PC, que si Fernandao,... no res, venent fum, com sempre!

I del futbol... què dir-ne; per mi, el partit d'ahir, tot i que no el trobo excessivament patètic comparant-lo amb d'altres bírries de la temporada, si que va ser la gota que va fer bessar el got. Em nego a creure en aquest equip.... un nou desengany per la col.ecció.

I per estrany que sembli, espero neguitós el partit del Barça de bàsquet a Israel. Tot i haver criticat l'equip en la decepcionant era Ivanovic, em motiva especialment el partit del dijous, si nois! El duel de Tel Aviv és dels que fa gran la competició; l'Axa Barça, que se les haurà amb el ja no tant tot-poderós Maccabi, té les seves possibilitats. Els últims bons resultats sembla que han relegat a un segon pla el pessimisme que ha envoltat l'equip durant tota la temporada. Es veu un equip unit, amb classe, amb lluita, potser amb més entrega que no pas encert...i al que segurament la llosa d'haver de ser un equip campió ha pesat massa, igual que la difícil adaptació d'alguns jugadors cridats a ser importants dins de l'equip, i el fet de tenir el tirà Ivanovic en la figura d'entrenador.

Hi ha capacitat i és el moment: ara és quan hem de creure amb l'Axa Barça. Vázquez, Basile, "Juzééép" Sanchez, el gran capità & Co poden destapar el tarro de les essències a Israel...