Partidàs el jugat pel Barça anit, davant d'un rival que, com la major part d'equips que passen pel Nou Camp aquesta temporada, va acabar donant el braç a tórcer en veure el vendaval de joc culé.El protagonista de la nit va ser el bo de Tití Henry. El crack francès es va destapar amb un hat-trick i amb unes desmarcades que recorden l'Henry gunner, i que el reforcen de moral de cara al derbi de la setmana vinent.
Com ja sabeu, no em desagrada, ni molt menys, el joc de Tití d'aquest any: si bé és evident que són Messi i Eto'o qui més han aportat en la linía ofensiva, Henry ha tingut actuacions prou dignes i no em semblen justes les crítiques actuals (si parlessim de la temporada passada, ho podria entendre). Semblava, fins ahir, que gran part de la parròquia culé esperés, amb ànsies, el primer error d'Henry per cridar "paquet!!!" o un "estàs acabat!" i així és molt difícil que les coses surtin bé. Estic d'acord que rendia per sota de les expectatives generades, però cal ser concients que ens tenia molt ben acostumats amb l'Arsenal i que el llistó estava molt alt, entre d'altres coses, perquè aquí només veiem els seus gols i les seves millors jugades però cap de nosaltres veia els 90 minuts de l'equip anglès. Així que més que exigir-li que faci jugades com Messi, gols com Eto'o o filigranes com Iniesta, cal ser just i reconèixer que pot aportar coses diferents, però alhora interessants per l'equip; hem de veure quin tipus de jugador és i entendre que no és tan decisiu com Messi (l'autèntic número 1 del moment) i Eto'o, però que té un perfil diferent que ens fa guanyar opcions i variants en atac.
Ahir les coses li van sortir i de quina manera! Ahir va jugar l'Henry de la final de París, l'Henry dels gols inverosímils, l'Henry amb aquella punta de velocitat, l'Henry que encara i el defensa que tremola. En Puyal vibrava, el Pou i els de RAC-1 també i l'Escobar i el Pichi gaudien com el que més. Ahir ningú es queixava dels seus xuts de canari. Fins i tot, certs mitjans que li havien donat l'esquena i havien estat excessivament crítics amb ell, ahir el lloaven. Ahir si, ahir tots eren nebots del Tiet Enric!
Estic totalment d'acord en que una flor no fa primavera i que li queda molt per demostrar a Can Barça, però, com ja he dit, hem de saber quin tipus de jugador és i què li podem exigir i què no, sempre partint de la premisa que no ell no és extrem.
Ahir tots els culés erem feliços (el Ton, fan incodicional d'Henry, un dels que més!!!), doncs estem disfrutant d'un Barça espectacular que practica un joc de qualitat que és molt difícil de mantenir durant tants partits. De la mà de Guardiola, aquest Barça creix i creix cada vegada més i en poden fer una de grossa!
I bé, aprofitant el retorn de Monsieur Henry al primer pla futbolístic, aprofito jo també per reenganxar-me al món blocaire i, després de mesos sense escriure, tornar a entrar en la dinàmica de l'escrit setmanal.
