Prou satisfet

Prou satisfet i prou content... si. Molt satisfet i molt content? No pas! Aquestes són les sensacions que m'han quedat després de l'actuació catalana en la jornada de futbolística del passat cap de setmana.

Molts de vosaltres estareu sorpresos! Content? Els resultats dels equips catalans no han estat massa bons..., aleshores us preguntareu el per què de tot plegat...! Doncs molt simple: possiblement no ha estat el debut somniat ni per Barça i Espanyol, però si pels futbolistes que defensen Catalunya ben lluny de casa nostra, que es guanyen les garrofes ben lluny de casa seva.

Situem-nos: dissabte a la tarda, mirant molt per sobre el partit de 2a A del 33 (un distret Hèrcules-Xerez) apareix un resultat encisador: Racing de Ferrol 0 - Eibar 1; primer gol del campionat de.... Lluís Codina!!! Un català inaugura el comput golejador de la categoria i de pas l'Eibar s'avança! Gran moment! Seguidament apareix una altra novetat, el Numància s'avança a Los Pajaritos amb gol... d'un altre català, Moreno, ex del Terrassa i del Barça! El cap de setmana comença bé pels catalans!

I Diumenge, doncs, esperava que la festa continués, semblava un antícip de l'11 de setembre!!! Catalunya podia arrasar! Jo ja desenfundava la barretina i pensava enfilar el Canigó...! I per fotra-hi cullarada, veient els Catalans Dragons i escoltant Els Segadors, un podia pressagiar un triomf 100% català! Jo, ben cufoi, a les 7 era un pou d'eufòria. No gaire més tard, baixava del núvol; el Barça em decepciona, i a les 9 l'Espanyol em dóna la segona tassa de caldo! I jo no en volia! Però noi, miro el teletext i... veig que l'Almeria havia fet baixar Riazor guanyant per un contundent 0 a 3; de seguida m'alegro, no perquè sigui seguidor de l'Almeria, sinó pels catalans de la seva plantilla: Bruno Saltor (treballador i complidor com pocs, que marxa de Catalunya deixant el Lleida a 2a B i ara està al capdavant de la Lliga de les Estrelles), Carlos García (jove central ex-Espanyol a qui un mal partit al Bernábeu el va condemnar com a jugador perico) i Albert Crusat (a qui Zidane li va trencar la clavícula, també al coliseum merengue, frustrant així la seva carrera com a blanquiblau). I a més, Crusat s'estrenava com a golejador. Estava mig content, però, el paper de culés i pericos pesava massa; després però m'entero que l'Sporting (club amic), amb el manlleuenc Gerard Autet a les seves files, es fica líder de 2a A després d'arrasar per 4 a 0. Bé. Correcte.

Després d'una pausada i intensa meditació (aproximadament d'uns 5 segons), m'adono de que els equips catalans no han respost a les expectatives creades, però que els nostres jugadors, els de casa, els catalans, han complert amb escreix. I per tal d'intentar oblidar el desencís de Montjuïc i del Sardinero m'agafo a aquella frase que diu que "el què realment val, per sobre de tot, són les persones". Així, aquest cap de setmana hem guanyat! Després d'intentar convencem a mi mateix, tanco els ànecs pensant en la propera jornada que esperem que sigui tan fructífera com aquesta a nivell individual i molt més a nivell colectiu.

Bravo pels nostres. Apa siau.

Els nostres rivals

Barça i Espanyol inicien demà la Lliga 2007-08 davant de dos rivals, a priori, assequibles: Racing de Santander i Valladolid, respectivament.

Els culés comencen a domicili, al Nou Sardinero, igual que fa 3 temporades. En aquella ocasió ens vam imposar per 0 a 2 amb un destacat Giuly.
El Racing 2007-08 serà un equip de mitja taula en avall que difícilment podrà repetir el sorprenent paper de la temporada passada. El gegant Zigic ja és lluny de Santander , i de les noves incorporacions només destaquen el polonès Smolarek (ex-Borussia Dortmund) que és un gran encert i l'incansable tot-terreny Aldo Pedro Duscher. A Santander la colònia catalana consta de 3 individus: el traïdor perico Òscar Serrano que ha vist estancada la progressió que va viure a Montjuïc, el central Oriol (el de Sudanell ja és un dels veterans de l'equip tot i comptar amb només 26 anys) i Jordi López que arriba aquest any després del seu pas per Sevilla i Mallorca (no confondre amb Jorge López, una altra de les noves altes).
Així, Smolarek, Garay, Colsa i Munitis són els homes que, per qualitat, se suposa que seran els encarregats de tirar del carro entrenat per Marcelino.

Per altra banda, l'Espanyol comença el nou curs de la mateixa manera que l'any passat: a Montjuïc i contra un recent ascendit, en aquest cas el Valladolid. L'any passat el Nàstic ens va amargar el debut guanyant 0 a 1 amb gol de Campano; desitjo que els de Valverde tinguin la lliçó ben apresa, si bé és cert que l'estadística dels debuts pericos a la Lliga no convida a ser massa optimista.
Els de Pucela, tot i ser nous a la categoria, són uns històrics a la màxima categoria (pel Nuevo Zorrilla han passat grans com Valderrama, Onésimo o Higuita). Van perdre la plaça a 1a l'any que Rijkaard debutava com a mister culé. No fa tant...; pel fet de ser un dels històrics, el seu retorn és una enhorabona que m'agrada i m'alegra, a l'igual que m'entusiasmaria que ben aviat equips com l'Sporting de Gijón tornessin a la categoria que els pertoca (recordeu el pas per Mareo i el Molinón dels Ablanedo, Manjarín, Luis Enrique o Abelardo? Màgics!). És per això que vaig obrir un post en honor a l'ascens dels de Pucela. Tot i això, no cal enganyar-nos: el Valladolid patirà per mantenir-se, tot i les declaracions de caire optimista fetes per Mendilibar (mister basc del Valladolid). El Valladolid s'ha reforçat, principalment, a base de cessions i traspassos a cost zero, intentant invertir el mínim en el pagament de traspassos. Així cal destacar l'arribada d'Ogbeche (ex-Alabés i PSG entre d'altres) que és un bon atacant, Butelle (porter que sense lloc a Mestalla), Vivar Dorado que aportarà solidesa i experiència i que és ja un dels veterans de la màxima categoria (ex-Getafe i Tenerife) i també important pot ser l'arribada del jove uruguaià Estoyanoff que fins ara havia estat cedit pel València a Cadis i Deportivo, però sense explotar massa les seves virtuds en cap dels dos llocs. Aíxi les peces bàsiques del puzzle "vallisoletano" vindran a ser l'experimentat García Calvo a l'eix defensiu, Vivar Dorado i Sisi al migcamp i Llorente en punta, aquest últim el millor de l'equip i a qui la dupla Jarque&Torrejón haurà de vigilar de prop. Pel què fa a la representació catalana a la plantilla blanquivioleta, cal dir que aquesta és inexistent.

Tot porta a pensar en un bon debut dels equips catalans. A veure si es compleixen els pronòstics...

Aquest Espanyol s'agrada i m'agrada

Enfilant ja el tram final de la pretemporada i a una setmana vista de l'inici de la Lliga, i mentre els equips donen ja els últims retocs, es disputen els últims amistosos que han de permetre acabar de polir els últims detalls (alguns, tals com l'amic Bernardo, els resta encara bastanta feina per davant).

I tot plegat em fa mirar els equips de casa amb cert optimisme; no sé si a aquesta reflexió que faré és fruit del relax i optimisme que un servidor ha acumulat en les (breus) vacances, però el cert és que l'Espanyol 2007-2008 pinta molt bé, desprèn confiança; i això és bo, molt bo! I tant si ho és! I qui ho negui tot posant l'exemple de l'excés de confiança culé d'antany, s'equivoca! L'Espanyol necessita respirar aquest aire positiu que feia temps que s'enyorava. He vist alguns amistosos i m'he quedat amb bon sabor, amb la sensació de que es fan les coses amb cap. Herrera és peça clau als despatxos, i Tomàs tres quarts del mateix. I el Txingurri aporta una serietat, treball i resultats que feia temps que no es deixaven veure per les banquetes de Montjuïc. El basc sap transmetre als seus l'intensitat necessària per disputar els partits, i per corroborar-ho només cal veure els partits de l'stage a terres angleses.

La plantilla de què disposa Valverde fa pensar que, a priori, no es passaran masses àncies per mantenir la categoria, i que es pot lluitar per entrar a Europa. Fent un breu repàs, s'arriba a la conclusió de que totes les línies estan ben cobertes, amb 1-2 jugadors de garanties. I l'equip que, per mi, seria suplent està plegat de bons jugadors que permetrien oferir un nivell acceptable a 1a: Lafuente serà un bon suplent de Kameni a la porteria; a la defensa: Chica, Lacruz, Serrán (o Sergio Garcia) i David Garcia. Al mig Rufete, Angel, Jonatas i Moha; i com a homes més avançats Corominas i l'eterna promesa (Jonathan Soriano).

Amb uns suplents com aquests, és fàcil i.lusionar-se. Sols em fa por que es noti la baixa de Pandiani, Déu vulgui que m'equivoqui...! Serà l'any de Jonathan? A veure si hi ha sort...