Aquest Espanyol s'agrada i m'agrada

Enfilant ja el tram final de la pretemporada i a una setmana vista de l'inici de la Lliga, i mentre els equips donen ja els últims retocs, es disputen els últims amistosos que han de permetre acabar de polir els últims detalls (alguns, tals com l'amic Bernardo, els resta encara bastanta feina per davant).

I tot plegat em fa mirar els equips de casa amb cert optimisme; no sé si a aquesta reflexió que faré és fruit del relax i optimisme que un servidor ha acumulat en les (breus) vacances, però el cert és que l'Espanyol 2007-2008 pinta molt bé, desprèn confiança; i això és bo, molt bo! I tant si ho és! I qui ho negui tot posant l'exemple de l'excés de confiança culé d'antany, s'equivoca! L'Espanyol necessita respirar aquest aire positiu que feia temps que s'enyorava. He vist alguns amistosos i m'he quedat amb bon sabor, amb la sensació de que es fan les coses amb cap. Herrera és peça clau als despatxos, i Tomàs tres quarts del mateix. I el Txingurri aporta una serietat, treball i resultats que feia temps que no es deixaven veure per les banquetes de Montjuïc. El basc sap transmetre als seus l'intensitat necessària per disputar els partits, i per corroborar-ho només cal veure els partits de l'stage a terres angleses.

La plantilla de què disposa Valverde fa pensar que, a priori, no es passaran masses àncies per mantenir la categoria, i que es pot lluitar per entrar a Europa. Fent un breu repàs, s'arriba a la conclusió de que totes les línies estan ben cobertes, amb 1-2 jugadors de garanties. I l'equip que, per mi, seria suplent està plegat de bons jugadors que permetrien oferir un nivell acceptable a 1a: Lafuente serà un bon suplent de Kameni a la porteria; a la defensa: Chica, Lacruz, Serrán (o Sergio Garcia) i David Garcia. Al mig Rufete, Angel, Jonatas i Moha; i com a homes més avançats Corominas i l'eterna promesa (Jonathan Soriano).

Amb uns suplents com aquests, és fàcil i.lusionar-se. Sols em fa por que es noti la baixa de Pandiani, Déu vulgui que m'equivoqui...! Serà l'any de Jonathan? A veure si hi ha sort...