Els nostres rivals

Barça i Espanyol inicien demà la Lliga 2007-08 davant de dos rivals, a priori, assequibles: Racing de Santander i Valladolid, respectivament.

Els culés comencen a domicili, al Nou Sardinero, igual que fa 3 temporades. En aquella ocasió ens vam imposar per 0 a 2 amb un destacat Giuly.
El Racing 2007-08 serà un equip de mitja taula en avall que difícilment podrà repetir el sorprenent paper de la temporada passada. El gegant Zigic ja és lluny de Santander , i de les noves incorporacions només destaquen el polonès Smolarek (ex-Borussia Dortmund) que és un gran encert i l'incansable tot-terreny Aldo Pedro Duscher. A Santander la colònia catalana consta de 3 individus: el traïdor perico Òscar Serrano que ha vist estancada la progressió que va viure a Montjuïc, el central Oriol (el de Sudanell ja és un dels veterans de l'equip tot i comptar amb només 26 anys) i Jordi López que arriba aquest any després del seu pas per Sevilla i Mallorca (no confondre amb Jorge López, una altra de les noves altes).
Així, Smolarek, Garay, Colsa i Munitis són els homes que, per qualitat, se suposa que seran els encarregats de tirar del carro entrenat per Marcelino.

Per altra banda, l'Espanyol comença el nou curs de la mateixa manera que l'any passat: a Montjuïc i contra un recent ascendit, en aquest cas el Valladolid. L'any passat el Nàstic ens va amargar el debut guanyant 0 a 1 amb gol de Campano; desitjo que els de Valverde tinguin la lliçó ben apresa, si bé és cert que l'estadística dels debuts pericos a la Lliga no convida a ser massa optimista.
Els de Pucela, tot i ser nous a la categoria, són uns històrics a la màxima categoria (pel Nuevo Zorrilla han passat grans com Valderrama, Onésimo o Higuita). Van perdre la plaça a 1a l'any que Rijkaard debutava com a mister culé. No fa tant...; pel fet de ser un dels històrics, el seu retorn és una enhorabona que m'agrada i m'alegra, a l'igual que m'entusiasmaria que ben aviat equips com l'Sporting de Gijón tornessin a la categoria que els pertoca (recordeu el pas per Mareo i el Molinón dels Ablanedo, Manjarín, Luis Enrique o Abelardo? Màgics!). És per això que vaig obrir un post en honor a l'ascens dels de Pucela. Tot i això, no cal enganyar-nos: el Valladolid patirà per mantenir-se, tot i les declaracions de caire optimista fetes per Mendilibar (mister basc del Valladolid). El Valladolid s'ha reforçat, principalment, a base de cessions i traspassos a cost zero, intentant invertir el mínim en el pagament de traspassos. Així cal destacar l'arribada d'Ogbeche (ex-Alabés i PSG entre d'altres) que és un bon atacant, Butelle (porter que sense lloc a Mestalla), Vivar Dorado que aportarà solidesa i experiència i que és ja un dels veterans de la màxima categoria (ex-Getafe i Tenerife) i també important pot ser l'arribada del jove uruguaià Estoyanoff que fins ara havia estat cedit pel València a Cadis i Deportivo, però sense explotar massa les seves virtuds en cap dels dos llocs. Aíxi les peces bàsiques del puzzle "vallisoletano" vindran a ser l'experimentat García Calvo a l'eix defensiu, Vivar Dorado i Sisi al migcamp i Llorente en punta, aquest últim el millor de l'equip i a qui la dupla Jarque&Torrejón haurà de vigilar de prop. Pel què fa a la representació catalana a la plantilla blanquivioleta, cal dir que aquesta és inexistent.

Tot porta a pensar en un bon debut dels equips catalans. A veure si es compleixen els pronòstics...