Molt s'ha escrit i parlat ja sobre la moció de censura, sobre Jan Laporta i sobre la crisis institucional que rodeja l'esfera blaugrana; queda poc per dir i no crec pas que sigui jo qui aporti novetats en el tema. Ara bé, si d'alguna cosa en queden pocs, són de directius. Ahir, un Laporta tocat però no enfonsat -molt més atent, sincer i encertat del què alguns desitjaven- va sortir a donar la cara davant d'uns periodistes que se sentien més valents que mai. Eren molts, si, però Laporta els va marcar un gol...Amb la moguda de tots aquests dies he pogut constatar 2 fets rellevants de l'entorn culé: en primer lloc, que els mitjans de comunicació tenen un pes brutal i una influència tremenda en l'opinió de la gran massa culé; i segon, que som un club on ens costa trobar el terme mig, és a dir, Laporta ahir era molt bo, avui ja el volem fotre escales avall. I per què? Molts ni ho saben, però què carai tu, si ho diu la majoria...! Serà que pondera més un mal miting (sí, aquell del lloro i dels embaucats) que no una Champions i 2 Lligues? Serà que ens sembla més trascendent la seva actitud al palco d'Old Trafford que no pas la il.lusió que ha estat capaç de generar des de la seva arribada? Creieu que era fàcil revitalitzar el Barça post-Gaspart? No us sembla important el botí aconseguit? Ara és molt fàcil criticar el projecte dels 4 fantàstics, però... , a priori, a qui no li queia la baba amb l'equipàs que muntàvem? (Ep amics! No oblidem que el president perfecte encara no s'ha inventat!) Molesta a algu el seu catalanisme? Ens sembla més valenta i responsable l'actitud de Laporta que es manté en el càrrec malgrat l'animadversió que això genera, o potser preferim l'actitud d'un Giralt que arriba, desmonta el què queda en peu, i se'n va? És ara, quan s'està planificant la temporada, el millor moment per esbalotar el galliner? o potser s'havia d'haver provat al finalitzar la Liga?
Cert és que ja fa alguns dies que no guanyem res, que el projecte esportiu s'ha apurat massa fins a aquedar a zero, i que hi hagut situacions que no s'han sabut resoldre com calia; d'errors se n'han comès, això no es pot negar. Quan va sortir a la llum el divorci Rosell-Laporta, jo vaig ser dels Pro-Rosell i, de fet, encara ho sóc. Però per sobre de Rosellià sóc culé i, fent un balanç de l'era Laporta, crec que l'amic Joan té prou crèdit per fer front a la situació, si bé és cert que no serà fàcil en vistes de com baixen les aigües.
Deixem acabar el madat amb calma, i a partir d'aleshores confíem amb Sandro Rosell que, de ben segur, hi té molt a aportar i a construir en aquest Barça.
