Prou satisfet

Prou satisfet i prou content... si. Molt satisfet i molt content? No pas! Aquestes són les sensacions que m'han quedat després de l'actuació catalana en la jornada de futbolística del passat cap de setmana.

Molts de vosaltres estareu sorpresos! Content? Els resultats dels equips catalans no han estat massa bons..., aleshores us preguntareu el per què de tot plegat...! Doncs molt simple: possiblement no ha estat el debut somniat ni per Barça i Espanyol, però si pels futbolistes que defensen Catalunya ben lluny de casa nostra, que es guanyen les garrofes ben lluny de casa seva.

Situem-nos: dissabte a la tarda, mirant molt per sobre el partit de 2a A del 33 (un distret Hèrcules-Xerez) apareix un resultat encisador: Racing de Ferrol 0 - Eibar 1; primer gol del campionat de.... Lluís Codina!!! Un català inaugura el comput golejador de la categoria i de pas l'Eibar s'avança! Gran moment! Seguidament apareix una altra novetat, el Numància s'avança a Los Pajaritos amb gol... d'un altre català, Moreno, ex del Terrassa i del Barça! El cap de setmana comença bé pels catalans!

I Diumenge, doncs, esperava que la festa continués, semblava un antícip de l'11 de setembre!!! Catalunya podia arrasar! Jo ja desenfundava la barretina i pensava enfilar el Canigó...! I per fotra-hi cullarada, veient els Catalans Dragons i escoltant Els Segadors, un podia pressagiar un triomf 100% català! Jo, ben cufoi, a les 7 era un pou d'eufòria. No gaire més tard, baixava del núvol; el Barça em decepciona, i a les 9 l'Espanyol em dóna la segona tassa de caldo! I jo no en volia! Però noi, miro el teletext i... veig que l'Almeria havia fet baixar Riazor guanyant per un contundent 0 a 3; de seguida m'alegro, no perquè sigui seguidor de l'Almeria, sinó pels catalans de la seva plantilla: Bruno Saltor (treballador i complidor com pocs, que marxa de Catalunya deixant el Lleida a 2a B i ara està al capdavant de la Lliga de les Estrelles), Carlos García (jove central ex-Espanyol a qui un mal partit al Bernábeu el va condemnar com a jugador perico) i Albert Crusat (a qui Zidane li va trencar la clavícula, també al coliseum merengue, frustrant així la seva carrera com a blanquiblau). I a més, Crusat s'estrenava com a golejador. Estava mig content, però, el paper de culés i pericos pesava massa; després però m'entero que l'Sporting (club amic), amb el manlleuenc Gerard Autet a les seves files, es fica líder de 2a A després d'arrasar per 4 a 0. Bé. Correcte.

Després d'una pausada i intensa meditació (aproximadament d'uns 5 segons), m'adono de que els equips catalans no han respost a les expectatives creades, però que els nostres jugadors, els de casa, els catalans, han complert amb escreix. I per tal d'intentar oblidar el desencís de Montjuïc i del Sardinero m'agafo a aquella frase que diu que "el què realment val, per sobre de tot, són les persones". Així, aquest cap de setmana hem guanyat! Després d'intentar convencem a mi mateix, tanco els ànecs pensant en la propera jornada que esperem que sigui tan fructífera com aquesta a nivell individual i molt més a nivell colectiu.

Bravo pels nostres. Apa siau.