L'èxit és pels/dels valents

Al món de l’esport, com a la vida mateix, hi ha de tot, un pot escollir qui idolatrar, qui odiar, qui criticar, qui elogiar, contra qui descarregar l’ira acumulada,…, en fi, gran varietat de perfils, que ahir vaig aconseguir limitar, momentàniament, a 2: els fantasmes i els valents! Cert és que hi ha moltes més games, que el ventall és molt més ampli, però ahir aquestes 2 em van cridar l’atenció.

D’exemples dels primers n’hi ha forces, i és que no tothom sap/pot conviure amb la fama; ahir diumenge, a Misano, vaig veure un exemplar d’aquests, celebrant una victòria vestit de romà (hi ha qui diu que no saber perdre és dolent, però no deixa de ser pitjor no saber guanyar… ai sinyó!!!); però la meva intenció era centrar l’article en els valents que, si bé no abunden, n’hi ha, i ahir ho vaig poder corroborar!!! Un Rossi defraudat per la seva moto i pel seu equip, derrotat al costat de casa seva i derrotat en el Mundial, va ser el primer en felicitar Stoner i va comentar que es mereixia el títol! Per si no n’hi ha prou, Il Dottore, el divendres abans de la cursa, va donar consells a Stoner (rival directe pel títol) sobre com pilotar a Misano! I el 2n valent és Gorka Iraizoz: quina valentia va mostrar en la sortida davant del bo d’Henry! Tal i com va demostrar en els seus anys a Catalunya, el basc no s’arronsa davant de res ni de ningú, és tremendo! I per sobre de tot, franc com pocs.

Aquesta és la meva breu dedicació als valents del cap de setmana: diferent tipus de valentia, però igual nivell d’admiració. Rossi i Iraizoz, Iraizoz i Rossi. Potser 2 casos són pocs, però tal i com diuen més avall… “menos es nada”!