Dimarts passat finalitzava la Festa Major de Sant Feliu; nits, sopars, despesa important,... en fi, la descripció típica de qualsevol festa major estàndard de poble. I per una bona clausura, tot coincidint amb la diada de casa nostra, què millor que enfilar tot xiulant un dels cims de la nostra bella localitat! Doncs això, dit i fet: dimarts a les 8 del matí, després d'haver dormit unes poques hores (entengui's 2 hores...) o, simplement, sense haver clucat ull (vegi's Roki), ens reunim unes 25 persones, altrament dit uns 25 agosarats, davant de l'Ateneu per posar fil a l'agulla.A les 9 i poc del matí ens trobem ja al Serrat Llobater; més ràpid del previst, si senyor, es nota que hi ha gana i la gent vol anar per feina... i també hi ha son, molta son! Esmorzem i pengem la bandera, amb l'ajuda inestimable dels caminaires que van deixar-s'hi l'esquena perquè tot anés sobre rodes. I per immortalitzar una bonica diada entre la nostra gent, un Joan Tomàs en versió fotògraf va immortalitzar els millors moments.
Esperem repetir... això si, dormint una mica més!
Que duri!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada