1leguer

Segons publicava La Vanguardia en l'edició d'ahir, i tal com han confirmat la resta de mitjans avui, pesa sobre el bo d'Oleguer una acusació pel llançament de pedres contra un policia a Sabadell; demanen una pena de presó de 3 anys. I com no, els de sempre, els espavilats de torn, han sortit a cridar contra el 23 culé; molts no sabien ni de que anava el tema, però si es tracta d'anar contra un català i/o Catalunya molts s'hi apunten; es veu que està de moda tu! Jo, el dia de l'aldarull, no hi era i per això no opino sobre els fets en qüestió, em quedo al marge; ara, pel què es veu molts dels qui el critiquen si que hi eren, i ho van veure tot, i Oleguer va llençar unes 500 pedres, totes ell sol! Fixa't! Quin vailet! Sembla que ara tothom ja tingui un màster sobre els fets, amb tessina inclosa! Tots són campions del món en anàlisis de llançament d'objectes, en saben una bestiesa...

L'Oleguer mai ha caigut bé entre part dels espanyols, és evident. Em sembla formidable i fantàstic que estiguin orgullosos de ser com són, però que es dediquin a viure la SEVA vida i que ens deixin viure la nostra. Nosaltres som diferents. Ells volen que siguem com ells, que siguem seus, que estiguem sotmesos,... però queda patent que nosaltres formem part d'una cultura molt diferent i la gran diferència salta a la vista amb el respecte que nosaltres SI tenim davant els que pensen diferent. Oleguer sempre s'ha manifestat amb respecte argumentant el que ell pensa, sense insults (per alguna cosa no té antecedents!). Poden dir el mateix els que l'acusen a tort i dret? S'ha perdut el respecte contra els qui pensen diferent? (només cal mirar el fòrum del Marca i llegir les opinions; és per estirar-se els cabells, francament). Hem retrocedit tant? Aprofiteu tot el que fa Oleguer, estigui bé o no, per sortir a criticar? Cal? És necessari? Ens estimeu tant per estar tan pendents de nosaltres? Voleu ser un país punter en el panorama europeïsta i us dediqueu a xafar la barraca de qui us arrossega cap al progrés!

La seva lluita constant per tal de que el país veí reconegui els nostres drets diu molt de la seva grandesa com a ciutadà del nostre bell país de Catalunya.