Va de taxis

Sonada ovació la que m'he emportat aquest matí; si nois, ni el Camp Nou en les seves millors gales ha premiat cap jugador amb una ovació semblant. I precisament no m'he sentit pas com el Messi. M'explicaré.

Traçava tot tranquil, com cada dia laborable, amb la moto cap a la feina ("cric-crac, cric-crac"), sense quelcom que em pogués fer pressagiar res anormal: Av- Terradellas, París i Aribau,... fins aquí tot correcte. Total, que m'havia de desviar cap a la dreta, però com la línia era continua, jo, tot concienciat de fer les mínimes imprudències possibles (almenys avui), m'he esperat a desplaçar-m´hi un cop hi hagués la línia discontínua, vès tu quina cosa! Però el tram des de la dicontínua fins al trencall és mínim, així que fer les coses ben fetes, en aquell tram, té més risc que fer-les mal fetes! Premi per qui ho va idear! Si ho fas ben fet, perilles d'anar a la Vall d'Hebron (que ara encara fa més por sense llum...), i sinó, l' "urbano" de torn segur que és allà per obsequiar-te amb un paperet groc i una xifra ben maca anotada. Avui he optat per la primera opció, per la d'intentar desviar-me sense fer cap infracció: miro el mirall, veig un taxi molt lluny, i decideixo incorporar-me al carril bus tot pensant que el taxi va a una velocitat decent i em veu. Però , tal com diu un bon amic meu, pensar és de rucs, així que al moment de fer entrada al carril bus m'he despertat del tot: quina pitada companys! De les maques, de les de traca i mocador! Si senyor, quin taxista tan tolerant (jo creia que la tolerància zero només era amb la violència i no amb el trànsit, ho dec tenir mal entès), amorrat a mig metre de la meva moto, gairebé encès, amb una cara d'aquelles que sembla que faci 5 dies que no visita el Roca. M'he girat per veure si la fera es calmava, i li he dit de tot més menys bonic, tot recordant-li que a la farmàcia pot trobar laxant i que la via és de tots; ell suposo que també ha deixat anar alguna perla.

Conclusió de tot plegat: carai amb alguns taxistes! que n'és de maco de veure com alguns comencen la setmana amb aquest bon humor, amb aquesta serenitat i amb aquest relax; si el dimarts va així, no me'l vull tornar a trobar divendres...!

Na marxant!