Tarda productiva la d'aquest dissabte al Municipal de Sant Roc, on ens hem imposat amb certa comoditat a un inoperant Castellterçol. Hi ha partits dels que es poden extreure vàries lectures, però aquest no és el cas. El 3-1 d'avui crec que és el resultat d'un matx que té com a única lectura la superioritat incontestable dels locals. Xixarros de Téllez (falta directa), Lluís Tomàs i Joan Tomàs (la dupla Tomàs comença a fer miques les defenses rivals...).
Hem sabut portar el pes del partit en tot moment, i això s'ha notat: sabent crear ocasions amb certa facilitat i arreplegant-nos quan calia. Tot i això, pels voltants del minut 60 una sèrie de rebots desafortunats han posat l'1 a 1 al marcador, resultat que no reflectia el què s'havia vist fins al moment i que donava al Castellterçol un botí immerescut. Aleshores pensareu que potser ens han aparegut els nervis? Doncs no! En contra del què es podia pressagiar, els següents 20 minuts del Sant Feliu B han estat molt incisius i encertats, i d'aquí que hagin arribat les 2 darreres dianes que ens han donat 3 punts que poden ser molt interessants si som capaços de seguir sumant en aquestes 4 jornades que encara resten per finalitzar la lliga.
El partit d'avui també ha suposat l'últim partit de la temporada del "Pelu" (Valentí) amb nosaltres; dimecres posa rumb a Irlanda, però esperem tornar a comptar amb ell de cara al curs 2008-09. Al minut 83 ha estat substituït (si si, ha aguantat com un autèntic xaval fins al 83)i s'ha emportat una bona ovació, i és que el fet de que la teva gent valori la feina ben feta, no té preu.
Al lloc del "Pelu"... he entrat jo; si nois, després de mesos de lesió torno a entrar en la dinàmica de l'equip (entre pitos i flautes uns 4-5 mesos; del 24 de novembre fins ara només he pogut disputar 1 partit, contra el Brull-Montanyà). I que llarg s'ha fet! Sensacions extranyes a l'arribar un moment que portava molt de temps esperant: satisfacció per ser-hi, però respecte, por i incertesa al pensar en com podria respondre la zona afectada al saltar al terreny de joc. Un cop dins sensacions brutals: de tornar a sentir-me futbolista, de tornar a tocar futbol, de tornar a tenir la pilota als peus, de jugar a Sant Feliu,...en fi... unes sensacions que ja no recordava com de grans podien arribar a ser.
Ens veiem al Sant Bartomeu-Sant Feliu de dissabte vinent...
Tarda productiva la d'aquest dissabte al Municipal de Sant Roc, on ens hem imposat amb certa comoditat a un inoperant Castellterçol.
4 comentaris:
Si senyor Cusquilla, quina classe que tens dintre el camp!!!!
Jajaja! En 5 minuts només vaig tocar 2 pilotes, però si t'he de ser sincer, les vaig disfrutar molt!
A més, escalfant 40 minuts tal i com vaig fer, avui tinc la sensació d'haver jugat els 90 minuts (sembla que m'hagi atropellat un camió...).
Pastisser aquest bloc el tenim ven parat!
o et fots les piles o ja i pots cardar foc!
Publica un comentari a l'entrada