S'apaga la flama olímpica

Avui es posa el punt i final als Jocs Olímpics de Pequín, tot un esdeveniment mundial que ha aconseguit fer-se amb més elogis dels esperats i que, molt probablement, seran considerats com els millors Jocs de l’història.

Han estat les Olimpiades de Michael Phelps -8 medalles d’or!- i d’Usain “lightning” Bolt -3 plusmarques en uns mateixos Jocs-, reis indiscutibles en les seves disciplines; també han brillat, respectant les distàncies i com era d’esperar, Rafa Nadal, Yelena Isinbayeva, Fabian Cancellara i l’Argentina de Leo Messi . Han estat també els Jocs que han confirmat el renaixement del Dream Team USA de bàsquet, una autèntica màquina que combina, com ningú, espectacle i efectivitat.

A nivell anecdòtic, dir que les Olimpiades també han servit per treure de la carta dels restaurants de Pequín, encara que sigui només per un breu període de 3 setmanes, la carn de gos i de gat (si, aquell plat que a tots ens han endossat alguna vegada quan hem demanat conill…)

També han estat els Jocs en què els xinos han dit al món: “Ep! Aquí estem”, tot liderant el medaller per davant dels EEUU i de Rússia; caldrà veure, però, si són capaços de mantenir aquesta hegemonia a Londres 2012, fet que no crec massa probable, doncs sembla bastant evident que si han aconseguit el què han aconseguit és perquè estaven esperonats al jugar el paper d’amfitrions i perquè sabent que en la propera edició no juguen a casa, dubto que igualin l’esforç que han fet en els darrers 4 anys, tant a nivell esportiu (l'esforç i dedicació full time dels esportistes), com a nivell econòmic (les institucions).

La grandesa de les Olimpiades rau en què l’esperit olímpic recau en la gran diversitat d’esports que hi prenen part: les protagonistes no són només les disciplines com el futbol, el tennis o el bàsquet que sempre estan en un primer pla mediàtic, sinó que s'ho reparteixen amb d'atres esports més minoritaris com el piragüisme, la gimnàstica o el tir en arc que han d’esperar 4 anys per gaudir d’una oportunitat per poder-se donar a conèixer i tenir el seus efímers moments de glòria.