Ja hi som!

Cap de setmana de contrastos pel futbol d’èlit català: mentre Girona i Espanyol sumen els 3 punts, Barça i Nàstic punxen lluny de casa.

L’Espanyol-Valladolid que donava el tret de sortida a la Lliga 2008-2009 -ara anomenada Liga BBVA- va resultar ser un partit sense massa història. Deixant de banda el penós “show” que venen protagonitzant Mediapro i Digital+, el més destacable va ser que els pericos van aconseguir, a la fi, trencar el malefici de 3 temporades sense vèncer en el debut a casa. I ja era hora…

Márquez pot treure’n conclusions força positives; les meves són aquestes:

• Es guanya tot i jugar Lacruz; això té molt de mèrit!
  

• Sembla que aquesta pot ser la temporada de l’eclosió de Sielva. Ángel hi és i se’l veu, però no brilla ni agafa el timó quan la situació ho requereix. En canvi, Sielva si que té tots els números per convertir-se en el referent: dissabte va debutar i va apuntar bones maneres.

• L’equip es veu treballat tàcticament.

• Beranger i Román confimen, de moment, l’encert en els fitxatges. Sempre he confiat en l’Herrera…

• Jarque torna a ser el “Jarque Superstar” del 2007 i Kameni cada cop recorda més a l’aranya de la primera temporada.

• Luís García segueix sent gran. Una vegada Benfica i València han deixat de festejar-lo, podrem disfrutar de Luis Garcia, com a mínim, un any més.

• I tot sense Pareja i Finnan, 2 bons fitxatges que estan cridats a ser part important de l’equip.

Tot i això, l’actualitat blanquiblava em deixa alguns interrogants: Quan despertarà Valdo? Lacruz hauria de pagar per jugar?

Al bon inici perico, però, no el va seguir un triomf culé; amb només un fitxatge en l’onze inicial, els blaugranes es van ofuscar a Los Pajaritos: de què serveix atacar (malament, pel mig i anàrquicament) si la defensa no hi és quan es requereix?

Malgrat tot, estic amb Cruyff (cosa rara en mi) quan diu que es tracta d’un simple entrebanc, doncs confio en un Guardiola que ha mostrat bones maneres, treball i ambició, just els atributs dels que mancava la plantilla de Rijkaard. Com era d’esperar, però, avui ja s’han deixat sentir els primers carronyaires de torn que es comencen a posicionar, disposats a agafar-se a qualsevol motiu (és igual si és de pes o no) per tal de fotre’s un festí de protagonisme; aquest és el fruit de la moció de censura (van deixar la massa social dividida i l'ambient més crispat que mai) …

Sortosament, Jan Laporta i la seva Junta no tenen culpa en el resultat d’ahir.