Losail

El Mundial de motociclisme va iniciar-se a Qatar el passat cap de setmana, i tot i que les curses en les 3 categories van ser força distretes (no farem un lleig a les 250...), no van ser res de l'altre món, me n'esperava més. M'explicaré.

No us penseu ara que em vaig fotre de fàstic, ni molt menys! Però vibrar..., allò que es diu vibrar...no! Les 125, sense oferir un gran espectacle, ens van oferir un final amb emoció, i s'agraeix! Gadea i Talmacsi van treballar-se molt bé la cursa, i finalment Gadea va quedar per davant de l'hongarès, deixant patent, aquest any també, la superioritat de l'equip d'Aspar. Però veig la cilindrada una mica fluixa... espero abandonar ben aviat aquesta sensació.

Però les 250, ai sinyó les 250! Lluny de deleitar-me, em van obligar a fer zapping! L´únic positiu de la cursa, per mi, va ser la 3a. posició d'un valent Barberà, que va saber aguantar l'embranzida del seu perseguidor, el menut suís Luthi (no dic petit perquè semblaria el iogurt, i no ho és). Potser serà l'any de De Angelis, qui sap... tot sigui per tal d'evitar que Lorenzo revalidi el títol! Només ens faltaria això!

I les Moto GP van oferir un bona cursa; tot i no ser trepidant, va haver-hi bons moments i es va veure "lo" milloret del cap de setmana, per alguna cosa és la categoria reina. Stoner va vèncer, Rossi va fer segon, i Pedrosa tercer. El campió Hayden, amb problemes evidents d'adaptació amb la nova Honda 800 c.c., sols va poder ser 8è. Però el què més va cridar l'atenció va ser la potència i la velocitat punta de la Ducati; com ja vaig destacar en l'últim post del 2006, la Ducati és una veritable màquina! Poc va poder fer Rossi, la veritat és que saltava a la vista la diferència de potencial entre Ducati i Yamaha! Sense desmerèixer a Stoner (va fer una molt bona cursa), crec que en igualtat de condicions l'italià hagués vençut amb claretat; aquesta diferència de velocitat punta, va restar emoció a les últimes voltes i Rossi no va poder oferir cap tipus d'oposició a Stoner.

Jerez, la propera parada.