Viatjar i treballar; temps i diners.

Qui més qui menys té certes inquietuds en aquesta vida, vol aprofitar els 4 dies que s'ens ofereixen per viure i conèixer i experimentar.

I una bona forma de fer-ho és viatjant, descobrint, coneixent món, rondant! Però heus ací el problema de tot plegat: el temps i els quartos! Són dos requisits que podríem titllar d'imprescindibles per tal de veure món: qui treballa, més o menys, té una font d'ingressos que l´hi permet viatjar, però llavors falta el temps, "catxis"!! I aleshores què, hem de deixar de treballar per poder tenir temps lliure per viatjar? mmm... tindríem temps però ens faltaria autonomia financera per poder pagar-nos el viatge, és a dir, tindríem temps i no diners! Tot plegat és una paradoxa del tot lògica, però que no deixa de ser curiosa.

Els que fins fa poc erem estudiants, i ja hem fet el salt al món laboral, trobem a faltar aquelles decisions impulsives que ens portaven a Londres o al País Basc, només havent-ho comentat pocs dies abans amb un grup d'amics, i 2 dies abans a casa. Ara, tot ha canviat, i tot és molt més meditat; quan sents a parlar de viatges i et comences a engrescar, apareixen sobtadament un seguit d'obligacions que et tiven el fre de mà! Sents com un "assussega´t"! Els "plannings" entren a formar part de la teva vida, i les decisions d'última hora passen a un darrer pla.

Si bé estar al món laboral et permet ser més independent a nivell financer, et permet ser menys independent a nivell d'actuar lliurement. Però no és bo no treballar, ni tampoc és bo fer-ho en excés, així que cada individu busca el seu propi equilibri que li maximitza la seva utilitat i les seves aspiracions, tenint en compte les 2 restriccions: temps i diners.