Exemples de professionalitat

En els últims dies hi ha hagut 2 notícies de 2 jugadors amb una carrera futbolística dilatada que apuren ja les seves últimes temporades, i que poden presumir d'una carrera força exitosa i havent actuat sempre amb dignitat, cosa que no sempre és fàcil de veure en el món del futbol.

És cert que cap dels 2 no ha estat mai una estrella mediàtica, ni tampoc han estat uns golejadors que hagin marcat 30 gols per temporada, ni han jugat a Barça, Madrid, Milan o Manchester. Es tracta de dos defenses que s´han caracteritzat per ser uns treballadors nats del seu ofici, el futbol, i que ens mostren que en el futbol d'èlit també hi ha lloc per la gent honesta i senzilla, que està disposada a no crear polèmica, i a acceptar les decisions que el club té potestat per prendre sense aixecar la veu: estem parlant de Rodolfo Arruabarrena i de Santi Denia.

El "Vasco" Arruabarrena, argentí que fa 7 va arribar a les files del Villarreal procedent de Boca Juniors, és un lateral esquerre que s'ha mostrat molt regular durant les temporades que ha estat al submarí groc, i sempre s'ha mostrat fidel al club. Darrerement han aparegut informacions en les que es murmullava que el Villarreal no oferiria la renovació al lateral de Buenos Aires, fet que tenint en compte la fidelitat del jugador al club, podia ser que no ho païs massa bé; doncs, la resposta és d'autèntic professional i és per aplaudir: "Entendería que el club no me renovara, esto no es una ONG"; un 10 per aquest gran professional. Aquestes reaccions costen de veure en el món professional quan un club decideix prescindir d'un jugador (encara que sigui legítimament, ja que el club s'ampara en la finalització d'un contracte firmat per les 2 parts), per tant crec que aquest fet l'honra i fa que es guanyi el respecte dels aficionats al futbol i, amb ells, el meu.

En segon lloc volia destacar també al jugador de l'Albacete Santi Denia, central veterà que apura els seus últims dies de futbol al club que el va donar a conèixer i que li va servir d'aparador perquè l'Atlètic de Madrid és fixés en ell. Va jugar la tira de partits al club de Gil, on la seva marxa no va ser tal com es mereixia, tot i això ell només va mostrar paraules d'elogi:"He cumplido mi sueño de jugar al fútbol y en un grande como éste". Actualment a la 2a divisió, Santi gaudia de minuts i ajudava l'equip a intentar pujar posicions, quan fa 2 dies va patir una lesió, ...la primera en 15 anys!!! Increible... això tampoc es troba en el món futbolístic, i menys actualment amb l'excessiu nombre de partits del calendari. Jugador segur, seriós, sobri, i que sempre ha estat fidel als colors que ha defensat. Tot i que aquest jugador mai ha estat sant de la meva devoció, admiro els anys que s'ha manitngut al màxim nivell... i sense cap lesió (sort? No, això és cuidar-se!).

Per treure´s el barret!