dimecres, 7 de febrer del 2007

"IL PIRATA": un valent, un màrtir.

"El Pirata". Aquest és el nom amb que es coneixia al ciclista Marco Pantani, i aquest és també el nom que porta la pel.lícula que narra la vida de l'ex-campió italià, que ahir es va presentar televisivament a través de la RAI italiana.

Valent com pocs, escalador com ningú; aquesta és la frase que descriuria a Marco durant els seus anys a l'èlit en el difícil i sacrificat món de la bici. Amb cosa de 2 anys molts dels que l'havien venerat l'oblidaven, i fins i tot alguns l'acusaven de dopatge; aquest gir en contra, juntament amb pressions i acusacions, el van portar al trist món de les drogues que van acabar pesant massa sobre la seva ja fràgil conciència, abocant-lo al fatal desenllaç.

I un bon reconeixement cap a la seva persona és aquesta pel.lícula; l'èxit d'audiència deixa molt clar que hi segueix havent molta gent que valora al de Césena. Peculiar carrera professional la seva: en plena Milà-Torí va xocar contra un cotxe a mitja carrera, i un any més tard en ple Giro i ja recuperat, va haver d'abandonar al caure després de què un gat negre és creués en la seva trajectòria.

La pel.lícula ens mostra la vida de Pantani des de petit, des del dia que es va enamorar d'una bici rosa, passant pels seus millors anys en el món de les 2 rodes, fins a caure depressiu pel continu assetjament dels vampirs, que van aconseguir que la sombra del doptage i de l'EPO el perseguís , fins a portar-lo a la mort en un blaneari de Rimini el 14 de febrer de 2004, causada per una sobredosis de la que últimament havia estat la seva companya: la cocaïna. Els seus èxits a l'Alpe d'Huez, al Mont Ventoux o al Courchevel quedaven ja molt enrere.

Les pressions el van portar a la mala vida; jo no sóc ningú per jutjar si era innocent o culpable en tema del dopatge, és més, no en tinc ni idea, ni tampoc vull saber-ho. Prefereixo quedar-me amb les bones actuacions que ens va oferir el guanyador del Tour'98 i amb la força que el portava a coronar els cims en primera posició i destacat. Qui no recorda aquell seguidor vestit de dimoni, que a cada edició del Tour, any rere any, apareixia en els ports de muntanya més prestigiosos animant al "Pirata". Pantani era per mi, i per molts altres amants d'aquest esport, un ídol. Corrien bons temps pel ciclisme, ara la cosa ha canviat.

Pantani, un mite.