dilluns, 26 de febrer del 2007

SBK

Aquest ha estat un cap de setmana de motor, un cap de setmana amb gust a benzina, un cap de setmana apassionant pels fanàtics de les dues rodes: el test de Jerez de Moto GP i l'inici del mundial de superbikes, al que faig referència en aquest post.

Dissabte s'iniciava al circuit de Losail, Qatar, el mundial de Superbikes amb una graella molt digne, amb noms que li permeten donar un esperat salt qualitatiu important. I a l'hora de la veritat molt de gas, les 2 mànigues van ser trepidants i Tele5 va oferir una molt bona cobertura de la carrera, tot s´ha de reconèixer. Tot plegat magnifica les Superbikes i permet abandonar d'una vegada per totes l'idea de que les Superbikes són només pels pilots que no tenen cabuda a Moto GP.

Així la 1a màniga es va iniciar amb les 2 Yamaha oficials al capdavant: tant Troy Corser (autor de la pole) com Haga mostraven el bon potencial de les Yamaha, però, com es va veure, durarien poc en les primeres places; darrere seu es colocaven l'experimentat Max Biaggi i James Toseland. Després de 6-7 voltes Supermax i el britànic deixaven enrere les 2 Yamaha amb evidents problemes de pneumàtics (Corser i Haga van anar caient fins acabar 8è i 9è respectivament, just per davant de Xaus), i tiraven amb força per tal d'endur-se els primers 25 punts que hi havia en joc. A 4 voltes del final, Biaggi va aconseguir obrir una petita escletxa contra la que ja no podria fer res Toseland, que va demostrar que la CBR-1000 és, amb diferència, la moto més potent de tot el circ de les SBK. Així doncs la Suzuki GSX-1000 de l'italià s'imposava amb les fines traçades del bo de Max. El romà es convertia en el primer pilot en guanyar la primera cursa que disputava a SBK havent fet el mateix en la primera cursa a 500 c.c., bravíssimo!!! Darrere entraven Toseland, i el jove Lanzi amb la Ducati que va fer un gran paper amb el handicap afegit de que les Ducati 2007 no s'acabaven de trobar còmodes a Losail; Lanzi va ser l'autèntica revelació i un dels animadors del cap de setmana. El campió Bayliss entrava 5è, mostrant que a Ducati encara els falta.

La 2a màniga, 3 quarts del mateix, amb els mateixos 2 protagonistes al capdavant, però amb els papers canviats: aquest cop va ser Toseland qui va acabar emportant-se el gat a l'aigua.

Jo no em vaig emportar ni cap gat ni cap gos ni re, però el què si que em vaig emportar, va ser una grata sorpresa de Toseland, la veritat sigui dita! No amagaré la meva simpatia i admiració cap al 4 vegades campió de 250c.c. Max Biaggi, però la conducció del d´Honda portarà molta brega i emoció a un mundial que només acaba de començar. Ni molt menys serà una lluita a 2 bandes: Biaggi i Toseland estaran a dalt, no ho dubteu, però cal comptar amb els de sempre: Corser i Bayliss hi diran la seva, i a més, van sobrats de capacitat per fer-ho. La sorpresa pot ser Lanzi, em va semblar fiable. Kagayama i Haga també possiblement estiguin a dalt, però cap dels 2 amb masses possibilitats de lluitar pel títol (per mi nules!); i com no, gaudint de les alegries que ens pugui donar Xaus i de l'espectacle del ràpid francès Laconi, ambdós ràpids però amb motos de 2a fila.

Tot plegat es preveu espectacular!