Bon profit!

En els meus incicis en el món de la blogsfera, el dilluns era dia de resum esportiu del cap de setmana, tradició que posteriorment es va traslladar de forma més o menys constant al dimarts, fins a dia d'avui, que ja em planto a dimecres per parlar de 3 dies enrere; això significa que aquest bloc perd en actualitat... però tampoc pot ser titllat d'antiquari... o si? Aleshores, com tota antiguitat es revaloritza? O en el món noticiari, això no funciona així? I si no pot ser considerat ni d'actualitat ni com a antiguitat, dins de quin grup el puc qualificar? Bé, bromes a part, passo a fer 4 comentaris sobre fenòmens esportius que m´han cridat l'atenció en el passat cap de setmana.

Començaré comentant la delicadíssima situació de dos equips als que tinc molt d'apreci i que malauradament es veuen, cada dia més, avocats al descens a la 2a divisió; Nàstic i Reial Societat, veuen com el pas de les jornades no fa més que refermar la seva candidatura al descens; no ens enganyem, tenen 2 equips justets i la dinàmica negativa accentua encara més les seves mancances. I a més, l'equip de bàsquet de Donosti, el Bruesa, es veu implicat en la lluita per eludir el descens a la lliga LEB...pinten bastos!

I podríem dir que ha estat un cap de setmana farcit de notícies polèmiques: Manel Comas va destapar la caixa dels trons (mai millor dit) dins del Caja San Fernando al titllar els seus jugadors de gilipollas i referint-se a Demetrius Alexander va comentar que era un NAF (negre atlètic fraudulent)! L'endemà va rectificar, es va disculpar i es va autodefinir com a BAF (Bigotudo,A..., Fanfarrón); imaginació no n´hi falta, però de respecte sembla ser que si... i això devia pensar també l'ACB en el moment d'obrir-li un expedient.

I a l'Algarve festa grossa! El Liverpool hi feia un stage per preparar l'eliminatòria contra el Barça, però les coses no van anar com marcava el guió, m'explicaré. Primer va ser l'ex-Feyenoord Dirk Kuyt el que va polemitzar, tot dient que l'únic profitós de l'stage era el fet d'apendre a jugar a golf... almenys no se´l pot acusar de falta de sinceritat! I a la nit, gresca: un Dudek en estat ebri després d'una farra amb Pennant i companyia destrossava un bar; després Bellamy intentava colpejar amb un pal de billar al norueg Riise per... negar-se a cantar en el karaoke amb ell...! Tu diràs... si no vol cantar...l´has de ben estovar! Com les gasten!

I no podia obviar, les botifarres de Costa! Semblava tímid...arrr! Però per botifarres, encara que fossin ahir dimarts (fora del cap de setmana al que fa referència l'article), les de Van Bommel! Si senyor, Van Bommel, Sant Van Bommel, tros de jugador... quina alegria! Va omplir d'esperit culé un Bernábeu que se les prometia molt felices! Això és un jugador amb passat blaugrana, mai oblidant el seu pas per casa nostra! Aquesta és una de les infinites diferències entre Barça i Madrid: els que marxen de casa nostra ho fan deixant bons records i amb paraules d'elogi (cas de Van Bommel) i a can merengue ho fan... bé, jutgeu vosaltres mateixos, jo només dono noms: Ronaldo, Gravesen, Figo, Diogo,...! Van Bommel em queia simpàtic fins ahir, ja que sempre va mostrar bona actitud i respecte pels companys en el seu any al Barça, però des d'ahir li tinc especial apreci! I si la campanya a favor d'Oleguer tenia el lema "jo també sóc l'Oleguer", ahir el Parareda, el Crivi i un servidor (dins del caliu del nostre pis barceloní), veient l'efusivitat amb que vam celebrar el gol, podíem afirmar que "nosaltres també som Van Bommel". Molt bé noi!

Resum llarg, tot s'ha de dir, però curt i breu tenint en compte tot el què cada cap de setmana ens deixa l'esport, la salsa del cap de setmana! Així, amb les botifarres que hem vist i tota aquesta salsa del món de l'esport, sols em queda desitjar bon profit!