Raducioiu i Sarrià

Parlar de Florin Raducioiu és parlar d’un dels grans jugadors que ha donat el futbol rumanès. Internacional absolut en 42 ocasions, el de Bucarest ha estat i continua sent un dels símbols del país. Es descrivia com alumne de Hagi.

Personalment el vaig descobrir durant el mundial dels EEUU del 94 (els partits es jugaven a partir de les 9 del vespre hora d’aquí), on precisament juntament amb Gica Hagi, i amb l’incombustible motor Constantin Galca, va portar el combinat nacional a ser una de les sorpreses del Mundial que va acabar guanyant la canarinha. L’Espanyol l´havia fitxat abans del Mundial, gran sort perquè després ja no hagués estat possible. Al Milà, club de procedència, s'estiraven les orelles.

A l’arribar a la nostra Lliga i fitxar per l’Espanyol es va convertir, per mi, en un referent. Era seguir partits de l’Espanol i donar-se compte que entre mans teníem un gran jugador, elèctric, ben dotat tècnicament, golejador, però sobretot un home d’equip. Sempre gaudint del respecte i l’admiració de l’afició es va convertir en l’ídol de Sarrià.

Parlo de quan encara no hi havia aquests horaris televisius i es jugava molt sovint el diumenge a les 5 de la tarda, quan encara no hi havia el pay per view i la ràdio era el mitjà utilitzat. Parlo de quan encara es jugava a Sarrià. Parlo de… fa temps.

Amb ell van compartir plantilla una sèrie de jugadors amb molt de talent però que no van trobar el camí dels títols; destaquen Nenad Pralija (boníssim), Goran Bogdanovic (otro qué tal), Toni, els francesos José Cobos (bon lateral) i Nicolas Ouedec (gran jugador), Pochettino (sobren les paraules…), Lardín, el belga Dominicque Lemoine, i molts més; no vull destacar-ne més detalls de tots ells perquè em quedaria curt, i la gran majoria es mereixen un post apart… tot arribarà!

Radu (cal no confondre´l amb Claudiu Raducanu, del que dista) va iniciar-se en el futbol professional al Dinamo de Bucarest, on de seguida van veure que en aquell jove davanter hi havia fusta de guanyador; les reds del Calcio no van trigar a llançar-se sobre Radu, i la temporada 90-91 arribava al Bari; d´allà a Verona, a Brescia i a Milà, d'on va anar a l’Espanyol l’any 1994; l’any 1996 marxa de Catalunya per anar al West Ham anglès, on només s´hi està una temporada, igual que la següent a la Bundesliga, a les files de l’ Stüttgart; del 98 al 2000 torna al Brescia italià, i en la 2000-2001, la seva última temporada, comença al Dinamo de Bucarest i acaba al Mònaco, on penja les botes. Veiem que el rumanès pot presumir d´haver jugat a les grans lligues europees: a la Lliga de les Estrelles, al Calcio, a la Premier, a la Ligue 1 francesa i a la Bundesliga, tota una fita.

Avui Raducioiu és el director tècnic del Dinamo de Bucarest, club que el va llançar a la fama, i del que sent els colors.

El motiu de l’article…molt simple: he passat per on ja fa més d’una dècada hi havia Sarrià, i de seguida m´han vingut al cap les tardes de futbol allí viscudes, i amb elles…,entre d’altres, Raducioiu.