Obres... per despertar la memòria

No podia arribar a imaginar que les obres del carrer de casa poguessin despertar tants records que es mantenien en un racó ocult de la meva memòria, però que com he pogut comprovar, hi són i ben presents.

Fa cosa d'un any es va aprovar renovar el carrer Sant Pere Almató i posar-hi llambordes; les obres, si no vaig errat, van començar entre setembre i octubre; jo, content per la millora que això significa pel poble però també, pensant en les molèsties que això podia ocasionar per arribar a casa, que uns quants mesos després puc dir que no han significat cap inconvenient important.

Jo solo aparèixer per Sant Feliu els caps de setmana, així que entre setmana i setmana podia, i encara puc, apreciar l'evolució de les obres. Evidentment, m'omplia d'alegria veure que la cosa avançava a bon ritme i, més o menys, segons els terminis marcats, però alhora m'entrava un "noséquè" al veure que despareixia una part amb la que jo sempre havia conviscut, en definitiva, el "meu" carrer: primer van aixecar el terra i quan vaig arribar el divendres a casa... "eing????"; pot semblar una tonteria, però l'imatge va ser impactant; el terra de davant de casa que jo havia vist durant tots els meus anys ja no hi era; sorprenent... però evidentment no em va treure la son i no em va privar de dormir tranquilament, això si... ja sense el terra de sempre; després va ser aquella vorera (nosaltres en dèiem "cera") on tantes vegades hi havia anat a caure amb bici, on tants estius hi havíem marcat una porteria de futbol i on, no fa pas molt, tantes vegades m´hi havia enfilat amb el cotxe (sense voler-ho, tot s´ha de dir). I així seguidament, a mesura que tot plegat evolucionava i anava agafant la nova forma, pel meu cap hi passaven més i més vivències.

A dia d'avui ja sols falta col.locar les llambordes i donar-hi els últims retocs per tenir ja el carrer Sant Pere Almató dels pròxims anys, on de ben segur, també s´hi viuran experiències tan entrenyables com en el seu dia es van viure en el, JA, àntic carrer; però com puc donar fe, l'àntic carrer serà per molts un carrer de records, en el meu cas d'infància i adolescència, que seguirà ben lligat a la memòria del nostre poble.