diumenge, 7 de gener del 2007

Més del mateix!

Per temps que passi, hi ha moltes coses que no varien, i aquest cap de setmana n´ha estat un clar exemple.

Hem vist un Barça, que tot i no fer un bon partit, segueix sumant a camps difícils; ahir, al Coliseum Alfonso Pérez, el Barça va arrancar un punt al treballat equip de Schuster, i segueix així amb la dinàmica de les passades temporades, puntuant a places difícils, que és on el Barça reeditarà el títol. Els més crítics malparlen de l'imatge mostrada per l'equip, de què el gol només va poder arribar a pilota parada,... però nois, un puntet i cap a Barna! I si marquem a pilota parada és perquè en sabem, i si puntuem tot i no jugar bé és perquè sabem patir quan toca,... així que optimisme. Tan Gago, tan Luis Fabiano (pròxim rival de Mike Tyson), i tan "somos los mejores"... però zero punts aquesta jornada.

I el Barça de bàsquet va aconseguir, per fi i a falta d'una jornada per acabar la primera volta, situar-se en les places que donen accés a la Copa del Rei de Màlaga. Partit de poca qualitat però molt seriós; el Barça va donar el do de pit quan tocava, i el Grup Capitol de Valladolid, fent un mal partit, va perdre l'enèssim partit que el condemna a les penúries de l'ACB. Pel Barça sobresortiren l' incombustible Navarro i un colós Fran Vázquez. Aquest Brça promet una segona part de la temporada molt llaminera. Així el Barça, molt possiblement, serà on mai no ha faltat.

L'Espanyol segueix, com en la darrera temporada, sense donar la talla quan pot deixar enrere la part de mitja taula cap avall. Què falla? Jo crec que ahir va ser qüestió de sort, però... !

A Madrid, el Nàstic sí... però no! L'empat amb sabor a victòria en un primer moment, va deixar un gust agredolç després de conèixer el mateix dissabte la victòria de la Reial, i ahir diumenge la del Betis del "Machote", amb un molt incisiu Sobis (promet). El problema s'accentua, però l'imatge dóna un marge per l'esperança; cal veure l'evolució dels de Flores.

I el què tampoc canvia, és la magia del suec Henrik Larsson "el Gran"! Només va necessitar 50 minuts per mostrar el seu instint golejador a l'emblemàtic Old Trafford; la parròquia red li va retre, almenys, 3 ovacions ben merescudes; aquest jugador no perd la flama, i és un orgull que hagi format part del nostre club. L'estima i el caliu dels culés cap a ell, de pell de gallina. Màgic Larss!

3 comentaris:

Unknown ha dit...

NO em parlis del larsson...
Marxa de can barça refusant l'oferta del nostre club, dient que va a retirar-se al seu país.. i resulta que al cap de 4 messos l'hi arriva una nova oferta d'un equip dels grans d'Europa i l'accepta!
COm ja saps, jo mai havia set un fan de Larson, i aquest fet refema la meva teoria. Aquest tiu no es mereixia, ni es mereix l'estima que l'afició l'hi va donar!
Quin fatxenda el payu!!

Guillem ha dit...

No tenim l'informació necessària per jutjar els fets!
Jo pel què he pogut llegir i saber (evidentment no és informació de primera mà) Larsson es va posar en contacte amb el Barça a través del seu agent i del seu bon amic Van Bronckhorst (al que per cert, li pesen els anys sembla ser...) per tal de saber si el Barça estava interessat en ell; en veure el nul interès culé, opta per anar a la Premier.
Però com que no puc saber fins on té de certa tota l'informació que ens arriba, al no disposar d'aquest filtre de notícies, doncs no puc jutjar-lo; a més, prefereixo quedar-me amb els bons moments (tots) que ens ha deixat i pels títols que ens ha donat en aquests 2 anyets.
En un primer moment em va sorprendre la seva marxa a Manchester després de no voler-se quedar a Can Barça, la veritat; però si després veu que s'ha errat i que té ganes i il.lusió de seguir competint al màxim nivell i el Barça no el vol, s´ha de quedar al Helsingborg? Penso que no, que té tot el dret a apurar els seus últims anys de futbol i seguir deleitant.
I per últim, pels que sou menys propers a reconèixer el gran treball de Larsson, dir que ha estat un dels "9" més rentables del club: arriba gratis (difícil d'aconseguir a cost zero un davanter mundialista i autèntic killer de l'àrea), si no juga no es queixa (cosa difícil de veure en jugadors consolidats), aprofita les oportunitats marcant gols i aportant a l' equip i, per si fos poc, col.labora en la consecució de títols.
Ell i l'afició connecataven, i maco era de veure l'estima que es dedicaven.

Guillem ha dit...

Mite´l! Pensava q es tractava d'un altre Roger! No recordava les disputes que havíem tingut quan el Rijkaard feia entrar el LARSS! Quan encara goitavem el futbol a Ca la Pili! Ben cert! Llavors encara erem jovent, mira si en fot de temps