L'Olot - St. Feliu Guíxols

Pels amants de l'esport, i de l'esquí en particular, aquest és un hivern atípic: la manca de neu està provocant estralls entre aquest col.lectiu; és el moment, doncs mentre no nevi (la setmana que ve es comenta que cauran nevades generalitzades per tot el Pirineu...ailàs!), de buscar noves alternatives, i noves formes de gaudir practicant l'esport d'aventura. I per ficar fil a l'agulla, què millor que iniciar el procés amb una ruta amb BTT per part de la geografia catalana.

De rutes per Catalunya, a través del google, les trobem a centenars; la gran majoria d'elles amb punts d'important interès històric, paisatgístic i cultural.

L'any passat per aquestes dates, amb l'amic Roger Vall, "Barny" pels amics, ens va picar "el gusanillo" del BTT i vem plantejar-nos la possibilitat de traçar una ruta de 2 dies; després d'ullar vàries alternatives, ens vem decidir per la "Ruta del carrilet" que va d'Olot a St. Feliu de Guíxols, i per on, durant tantes dècades havia circulat el mític carrilet.

Així que el vint-i-escatx de gener d'antany (exactament l'endemà de l'eliminació culé a la Copa del rei contra el Saragossa), a quarts de 8 del matí i encara indignats per l'insultant expulsió del Gaucho, estàvem ja al Clot del Vilà carregant les 2 bicis a l'Express del Ramon del Soler, ja que era l'Isaac Peraire qui, molt amablement, es va oferir a portar-nos fins al punt de partida.

A mig trajecte però, ens va semblar que teníem algun budell buit, així que sense cap moment de dubte i amb el vist-i-plau dels 3, ens vam parar a la Vall de Bianya per entaular-nos; amb l'estómac ple, i amb reserves per pedalar durant aproximadament 40 dies, vam acabar d'arribar fins a la capital de la Garrotxa. Era el moment.

Així doncs era l'hora de començar a pedalar; l'Isaac, encara fart com nosaltres 2, va agafar l'Express, gas i cap a Prats; en canvi nosaltres, farts i a pedalar! De seguida ens vem donar compte de que el terreny era molt apte per la pràctica del BTT, i el desnivell era més que còmode, fet que ens havia de permetre completar sense masses penúries els aproximadament 60 km´s que ens separaven de Girona ciutat. La sensació era agradable: pedalàvem sense estravar-nos massa i vèiem que anàvem completant quilòmetres amb relativa facilitat; a més, és recompensant pedalar per camins nous per a nosaltres, ben marcats, amb una vegetació força diferent de la que ens movem normalment, amb paisatges de"nari", i creuant pobles poc massificats, però que formen part del nucli històric del ferrocarril a Catalunya. Així en aquella primera jornada vem traçar, entre d'altres, des de la Vall d'en Bas, passant per Les Preses, Les Planes d'Hostoles, Amer, i fins a vorejar la vora del Ter a Bonmatí i prosseguint cap a Girona.

A mitja tarda, després de 60 Km´s i algun petit problema, arribàvem a l'alberg de Girona! A estirar les cames, a fotre quatre xiulets a les pubilles que transitaven per la ciutat, a sopar, a fotres unes vint partides ping-pong, i cap al catre! L'alberg no era cap cosa, però cap problema...sobrats!

L'endemà, un xic més cansats, i amb una rasca que acullonia als més agosarats, nosaltres, molt valents, continuàvem la ruta; sortint de Girona, i després de visitar algun conegut/a, iniciàvem la segona i última jornada de la ruta/excursió. La veritat, és que ens vem extraviar del recorregut en algun moment...és el que té el road-book! El terreny estava humit i el pedalar era força feixuc, i més en determinats moments en que plovisquejava; el paisatge en si era més recompensant el primer dia, però la duresa i el cansament del 2n dia quedaven patents a mesura que ens apropàvem a St Feliu de Guíxols; vem dinar poc després de creuar Llagostera, amb un fred que fotia, carregats amb les maletes, i fotent-nos nous, ametlles, llom i més fato que vem trobar en un bareto al costat d'una antiga estació. Vorejàvem quarts de 3 del migdia i la temperatura ens va fotre aixecar del banc on païem el merescut àpat; els últims km´s ens van fer adonar, que no anàvem pas massa sobrats de forces,... però pels voltants de quarts de 5 entràvem triomfants, satisfets, i amb la sensació d'haver complert un repte a St. Feliu de Guíxols.Un cop allà, i després d'un últim "pinxasso" que va confirmar el gafe dels 2 dies en aquesta matèria, vem anar a esperar l'Isaac i la Mònica que ens vinguessin a cercar.

Estàvem força consumits en tema forces, així que ens vem anar a esperar al passeig marítim, on, tot apalancats, vem poder gaudir de la brisa del mar i...d'un espectacle caní! Si..va ser distret...un gos anava tantejant un parell de femelles, però noi... li van donar carbasses! "És lu què té"...

Un xic més tard, per fi, vèiem arribar l'Express...si!!! Era la culminació, un brillant punt i final a 2 grans jornades! L'excursió va estar molt bé, així que si mai teniu un parell de dies, i no pas en ple estiu, una bona opció és plantejar-vos anar a pedalar per Catalunya.

La sensació d'aconseguir els objectius és la xispa que mou els excursionistes i amants de l'esport aventurer... així que hem parlat de fer una nova sortida en els propers mesos, aquesta molt més ambiciosa, dura i llarga: "Els pedals de foc"... sobren les paraules... però també l'ambició! Siau!