El pas de Figo del Barça al Madrid, va donar-nos a conèixer la pitjor cara del bon jugador portuguès; era un jugador molt estimat, es pot dir que suava l'elàstica blaugrana com pocs, que es deixava la pell fins l'últim minut; per molts de nosaltres, la seva implicació al club estava fora de tot dubte; quin orgull veure'l portar el braçalet de capità!
Però l'estiu del 200x va ser suficient com per mostrar-nos la cara més oculta de l'ex de l'Sporting de Lisboa; 2 mesos van ser suficients per capgirar les coses; el què era blanc va passar a ser negre; el què era amor, es va convertir en odi; i les mentides es van anar acumulant, i els culés ens resignàvem a creure el què ell deia: "el 24 de julio estaré en Barcelona"...ho recordo com si fos ahir. Jo (suposo que com molts enamorats de l'elegància del seu futbol) confiava en ell, o almenys és el que volia, però la convicció i els juraments de Florentino sobre l'existència d'un precontracte firmat, em feien témer el fatal desenllaç. I si, la presentació del portuguès al Bernábeu amb el 10 a l'esquena van confirmar les males arts de Florentino per una banda, i el tipus de persona que era Figo per altra banda. D'ídol a... digueu-ne com vulgueu, així de simple.
Però ens quedava per veure els lamentables episodis del Camp Nou, que tot i que al meu entendre fóren excessius, venien a mostrar al món el mal que ens havia fet la seva traició; i del Madrid en va sortir per la porta del darrere, ja que mai li van donar l'apreci i estima que sí tenia
a Can Barça. D´aquí a l'Inter, on no ha triomfat, i ha optat, a final de la present temporada per retirar-se jugant un any al món dels petrodòlars, i omplir-se més les butxaques.
La raó que m´ha conduit a redactar tot l'anterior, és el que ahir vaig llegir al Mundo Deportivo i que em va deixar tocat, pensant que a vegades molts anys de dedicació tenen un trist i gens merescut final per causes aliènes; els qui hem passat per el món de les lesions de llarga durada sabem molt bé de què es tracta. Us sona el nom de César Jiménez? Us ve a la memòria el Reial Madrid- Saragossa de fa dos anys? Recordeu la terrible trepitjada de Figo al genoll
del defensa del Saragossa? Aquell 16 de gener (de 2005) havia de ser un gran dia pel defensa, aleshores de 27 anys, que jugava de titular al Bernábeu per la baixa de Gabi Milito; havia der ser un repte per ell, i ho afrontava amb una il.lusió tremenda. I jo del partit només recordo a Figo excusant-se per la brutal entrada, i l'endemà va ser notícia a tots els diaris que l'extrem portuguès havia trucat al saragossista... sí... tot amabilitat, tothom se'n feia ressò! Però i avui??? qui se'n recorda de tot plegat? Mentre Figo segueix jugant, on està César Jiménez??? està a prop de la retirada i lluny del què li agrada i ha dedicat gran part de la seva vida: el futbol; comenta que "Estoy mal. Es demasiado tiempo sin jugar y, sobre todo, sin poder siquiera entrenar. Cuando me estaba recuperando de la primera operación, llegó de improviso la segunda. Y cuando me estaba recuperando de la segunda, ocurrió la rotura de menisco. No he terminado de estar bien nunca desde que salí del quirófano aquel 19 de enero de 2005". Ha perdut 2 anys, ara en té 29 i la setmana passada va viure l'enèssima recaiguda, i mira al futur amb una profunda incertesa: "Medito retirarme del fútbol definitivamente" . Estic convençut que Figo no va actuar premeditamdament, però l'acció significa una altra taca, una més, a l'historial del portuguès.
Des d'aquí, ja només resta donar ànims al jugador andalús del Saragossa.
3 comentaris:
Trobo que aquest post està una mica fora de lloc. Parles de la lesió d'aquest tal César com si fós una entrada premeditada de Figo que hagués anat a trencar-li el genoll. Tothom que juga a futbol és conscient del risc de patir lesions i el que això comporta, sobretot en esportistes d'èlit, així que no crec que es pugui culpar a Figo d'haver tallat la carrera a aquest futbolista.
Per altre banda, em sembra força inaudit que a aquestes alçades encara es parli del traspas del Figo al Madrid com una traició. Es ven sabut que avui en dia TOTS els jugadors només juguen per una cosa: diners. I espero com a barcelonista, que mai ofereixin prous diners a Deco, Ronaldinho o qualsevol altre, perquè la gent tornarà a patir un altre gran desconsol que alguns encara no heu superat.
Com has pogut llegir al post, he deixat constància que jo crec que l'entrada no va ser, ni molt menys, premeditada. Evidentment jo també penso que no li volia trencar el genoll (ja seria massa no?!), però l'entrada portava quelcom de ràbia. No vull donar pas les culpes del possible final anticipat de la carrera de César a Figo, però evidentment que de la lesió si que té el 100% de culpa. I el què porta a César a la retirada és la lesió, així que...la regla de la transitivitat, ens porta justament o injustament (això va a gust de cada u) a parlar de Figo quan parlem de César i el seu calvari.
Per desgràcia, com a culé, em va costar pair el traspàs, però a dia d'avui crec tenir-lo superat; he tret el tema per introduir el comentari de la lesió i parlar d'una llarga carrera plena de despropòsits.
Estic d'acord amb tu, en que els diners ho representen gairebé tot en el fubol professional, aquí coincidim; però tot i que la traició va ser per causes purament econòmiques, el mal de la seva marxa va ser dur per 2 causes: 1) per les formes, amparant-se darrere la mentida i 2) per anar-se´n a l'etern rival, quan no feia pas molt tots havíem sentit el càntic de "los llorones".
Em sembla un post interessantíssim. Una narració de dues realitats futbolístiques completament diferents que van tenir un punt en comú en un dia concret, en una acció concreta, però que les ha lligat per sempre. La meva poca memòria i coneixença pel món futbolístic en general, feia que no recordés per res el cas de César, però com a culé si que recordo la jugada de Figo deixant el Barça un temps després del 'llorones'.
Figo no té un final de carrera merescut (o sí). Sembla que el final de les carreres esportives dels jugadors en qüestió, tornen a tenir un punt en comú: ambdues són unes retirades gens lluïdes.
Publica un comentari a l'entrada