El Dakar 2007 va finalitzar el passat diumenge a la capital del Senegal, on un any més l'emblèmatic Llac Rosa va acollir els supervivents de l'edició d'enguany.En cotxes seré breu, tan breu com la resistència que van oferir els Volkswagen als totpoderosos Mitsubishi; aquesta resistència es va limitar a quatre dies mal contats i, fins i tot, al final Schlesser els va donar una lliçó. A l'inici els Volkswagen se les prometien molt felices però noi... les primeres etapes són per acabar-les, lluir-se davant del públic i poc més; Mauritània dicta sentència, i aquest any no ha estat una excepció.
Sainz és ràpid, probablement el que més, però el Dakar exigeix més que destresa al volant. Les exhibicions de pilotatge guanyant 5 etapes no les hi treu ningú, cert, però demostra un mal plantejament de la cursa. I d'alumne a mestre...: classes magistrals de Stephane Peterhansel que, una vegada més, es proclama rei de les dunes. Un as!
En motos el més fort va ser el francès Cyril Despres, resident a Andorra, i que va demostrar una constància que el va permetre anar de menys a més, escalant posicions dia si dia també, i aconseguint així l'últim divendres el liderat de la prova. Hi ha qui resta mèrit al francès, ja que es comenta que era Marc Coma qui realment mereixia emportar-se el gat a l'aigua; però aquesta és la grandesa del Dakar, el continu degoter de sorpreses, l'incertesa de que no es decideix res fins a l'últim quilòmetre, i d'exemples n´hi ha per donar i per vendre: ja fa anys, Carles Mas va perdre la prova en l'últim repostatge, per culpa de "gasolina" defectuosa (els més agosarats comenten que de gasolina només en tenia el nom...); un altre cas, i sense haver d'anar massa enrere, el trobem en l'edició de l'any passat en què el pilot d'Avià es beneficià de la caiguda de Despres.
Cada any es presenten al Dakar 3-4 pilots que despunten, que són molt superiors a la resta; aquests 3-4 pilots són uns grandíssims navegadors (bàsic) i molt ràpids (vital); aleshores això ja els porta a les primeres posicions i, excepte averia greu o accident, aquestes places ja estan adjudicades; però falta decidir l'ordre... i aquí és on ja entra aquell "plus de noséquè", diguem-ni decisions arriscades per arrebatar segons al rival ,... o si ho voleu, evident també, diguem-ni sort!
Però queda clar, i serveixi com a conclusió, que al Dakar no s´hi val fugir d'estudi, que s'hi ha de ser i s´hi ha d'anar; el Dakar és una cursa per intrèpits, una carrera on, si bé pagant sant Pere canta (qui té quartos i s'inscriu a temps pot anar-hi i punt!), acabar la prova no ho fa tothom, i ja s'acabi en primera o en trentena posició, el mèrit és "tremendo"! I buscant similituds en d'altres àmbits: el Dakar és per tot motard, el què la meca representa pels creients islàmics, el què Wembley i Saint-Dennis representen pels culés, el què l'Everest és per tot alpinista...
Per molts anys!
1 comentari:
Iep Rafel! en conec algun que estarà contentíssim llegint el teu article sobre el Dakar! La veu d'un que en sap (vaja, en aquest cas, les lletres...) és sempre gratificant, i encara que s'hagi fet esperar, ha valgut la pena.
Jo només hi afegiria la incògnita (que no sé si s'ha resolt) de perquè Coma i altres van tenir aquell error de perdre's en el recorregut i en canvi Despres no. No sé si són legítimes o són fum les reclamacions de l'equip de Coma cap a una possible favoritització al francès.
Bé, en tot cas, la grandesa del Dakar, com has dit, és que fins a l'últim moment no podem saber qui el guanyarà. Ara bé, si hi ha mà negre entre mig... el Dakar pot perdre grandesa.
Ah, i per cert, si valorem el Dakar en termes humanitaris, segurament la seva grandesa també es veu debilitada...
Publica un comentari a l'entrada