Amic Henke, ja fa més de 2 temporades que vas deixar Barcelona per tornar a la teva freda i gèlida Suècia. Hi ha qui diu que ningú és profeta a la seva terra, però tu ets l’excepció! Ja fa temps que vas deixar de celebrar els teus gols –que segueixen sent molts- amb la nostra elàstica; ja fa temps que el nostre gol ja no porta el teu segell; aquell estil tan particular ha deixat pas a un ambient un xic més galàctic, però amb els números a la mà, menys efectiu.
Diuen que els nens arriben amb el pa sota el braç; tu ho vas fer just al revés: vas arribar ja de gran i vas marxar amb una Champions i dues Lligues al sarró! L’història més recent ens deixa abundants mostres de que no és gens fàcil sortir de casa nostra per la porta gran, però el cert és que tu vas deixar un grat record en una plaça futbolística tan exigent com tradicionalment ha estat Barcelona.
Avui encara molts trobem a faltar la teva forma d’entendre el futbol: mancat de velocitat, no massa dotat tècnicament, però amb una intel.ligència brutal per llegir els partits, amb uns moviments de murri, amb grans dosis d’oportunisme i amb gol. Molt gol. Quant de gol! Si fossis un medicament series un « comprimit de gol », del que el Barça n’hauria de fer un ús immediat si és que encara vol aconseguir algun títol aquesta temporada.
El primer dia que vas posar els peus al nostre santuari, ja vam percebre quelcom extraordinari: hi havia química i hi havia respecte, sensacions que ben aviat van deixar pas a un gaudi recíproc entre tu i l’afició. Vas saciar les nostres preferències com pocs han fet i és que tu feies de l’esport una filosofia de vida, i això es notava.
Molts no et valoraven quan eres un dels nostres; frases de l’estil “aquest tio ha vingut a jubilar-se” o “és molt fácil jugar en aquest Barça” eren el pa de cada dia. El temps ha parlat per si sol i ha dictat sentència. I és que quan un deixa un bon record arreu on va… no cal dir res més.
La samarreta « Larsson 7 » amb la que tant vaig cridar a Canaletes, sempre em recordarà anys de prosperitat culé, d’ambició blaugrana i, en definitiva, de títols.
Sóc un nostàlgic…
Sir Larsson, un visionari.
I és que com diu un bon amic “a la vida hi ha molts professors, però pocs mestres”.
Amic Henke, ja fa més de 2 temporades que vas deixar Barcelona per tornar a la teva freda i gèlida Suècia. Hi ha qui diu que ningú és profeta a la seva terra, però tu ets l’excepció!
8 comentaris:
Jo, a diferència de molts, mai havia sigut fan d'aquest jugador, i en gran part, no ho era perquè creia que la gent en feia un gra massa de la complicitat afició-jugador.
Crec que la gent n'estava tant, no pel jugador que era, sinò més aviat perquè provenia del Celtic de Glasgow (Escocia). Era un cero amb l'u contra u, velocitat realment baixa, una tècnica més aviat pobre, era capaç de fallar-te un gol cantat en un moment clau..
Estic d'acord, també, que va ser un jugador que mai va portar problemes al equip, va fer algun golet (cosa normal, jugant a la posició que juga..), i tenia la peculiaritat de caure en gràcia.
Però per exemple, em ve al cap el nom de Gudjonsen (en principi, el seu substitut). És un jugador que també falla gols (cal recordar que no és un davanter, sinó un mig ofensiu), és un jugador que tampoc porta problemes al grup, però té la peculiaritat que no prové del Celtic, i que no cau en gràcia...
L'afició del barça és molt exigent en algun cas, i molt exagerada en l'altre... Alhora, també és una afició complicada d'entendre... (jo inclòs)
Encara tinc en ment els debats que havíem tingut en aquest tema, que no eren pas pocs!
En part si que és cert que l'afició li tenia certa estima per la seva procedència, doncs el Celtic és un club admirat. Però per altra banda crec que hi ha més: estem parlant d'un jugador amb una carrera exemplar (si bé mai havia estat en un dels considerats grans), que era l'ànima en tots els equips pels que havia passat, i que per sobre de tot, era un esportista en pura essència que demostrava que amb treball s'aconsegueixen grans metes: sense tenir unes condicions excepcionals, va aconseguir el seu propòsit, i això es valora i és digne d'admirar.
Era la viva imatge del voler és poder: sense ser un crack, va arribar lluny, molt lluny.
Continuu veient-li un paralel·lisme moolt gran amb en Gudjonsen. En canvi, la resposta de l'afició és diferent en cada cas..
Avans no he firmat.
MALDITA
El paral.lelisme hi és, no et dic que no, però hi ha importants trets diferencials.
Els 2 van arribar amb l'etiqueta de "9". Un va complir amb gols i títols i l'altre, de moment, ni una cosa ni l'altra, amb el plus afegit de que en un principi es mostrava molt apàtic i poc voluntariós.
Avui ja estem parlant de 2 jugadors molt diferenciats: Larsson jugava de punta, mentre que Guddy es troba ja molt més còmode com a mig ofensiu. Això encara fa més difícil la comparació...
Per altra banda, Larsson era l'emblema del simpàtic Celtic, mentre que Guddy era un més del xulesc Chelsea.
És per això, que a l'arribada a casa nostra potser queia molt més en gràcia Larsson que no pas Guddy, tot i que cada dia que passa el bacallà s'està reivindicant com una bona peça de l'engrenatge blaugrana.
Barny, sense el Maldita no anem lloc!!!
El carisme és un senyor capritxós i mai sabràs en què es fonamenta, per alguna cosa diuen que val més caure en gràcia que ser graciós!!
Jo estic totalment d'acord amb el barny i/o maldita!!!! ;P
gunfi donant suport a barny/maldita?
aquí hi ha gat amagat
Xd!
M'ensumo certa complicitat entre els dos. Les males llengües diuen que estaven mirant junts el Barça-Osasuna..., partit que per cert ha estat força deplorable, deixant de banda l'excel.lent resultat.
Em quedo amb Valdés, per mi la millor arma del Barça en el partit d'avui.
Publica un comentari a l'entrada