Regal de reis pel futbol català

El cap de setmana començava amb l'amarg regust de saber que aquest any no hi hauria Dakar; el divendres al vespre tanco els ànecs després d'unes llarga sobretaula reflexionant al voltant de la decisió de Lavigne i la resta de l'organització: pal considerable al món del motor, a l'esport en general i, parlant clar, a la llibertat dels individus. El dissabte, més del mateix: la premsa encapçalava l'informació esportiva amb aquesta notícia tot afegint-hi una nefasta premonició: la mort del Dakar.

Així les coses, semblava que el cap de setmana no seria pas un festival en matèria esportiva; però senyors... a les 8 del vespre, i ja després d'una cavalcada amenitzada per un fred considerable que animava a aplaudir el pas de les carrosses, el Pou i el seu equip de RAC-1 donaven el primer toc positiu de la nit: la victòria d'un Barça pràctic a Palma; "han jugat malament" em va comentar algú, però això és el què menys m'importava en aquell moment i és que anava necessitat d'alegries esportives! Sant Titi "Déu" Henry en va tenir prou amb 20 minutets de res per demostrar a la parròquia mallorquinista qui és l'autèntic crack de la Lliga, i va deixar entreveure que pocs trobarem a faltar Eto'o (o això m'agradaria pensar). La repetició de les millors jugades del francès conviden a l'il.lusió.

Però la traca encara havia d'arribar: a les 10 jugava l'Espanyol... i nois si va jugar! Sant Tamudo va brillar com mai per marcar com sempre, Valdo va posar-hi la qualitat, De la Peña la màgia, Luis García el caràcter, Moisés el sacrifici, Zabaleta la contundència i el treball... i així un a un fins arribar a la seguretat de Kameni! Els Reis de la nit van aparèixer a Montjuïc per regalar a l'afició blanquiblava una victòria de prestigi, una victòria marca de la casa que reflecteix clarament el caràcter vencedor que Valverde ha inculcat a la seva plantilla.

Ara és molt fàcil afegir-se al carro vencedor i sumar-se als elogis que arriben a Montjuïc, però què voleu, aquest Espanyol enamora. I és que sembla quelcom més que una simple ratxa de bons resultats, i fins i tot ja té la sort dels equips grans, com es va demostrar l'altre dia a A Coruña. Juga Kameni? Es guanya. I si juga Lafuente? també; que falta Jarque i, per mala sort, Lacruz ocupa el seu lloc? tranquils, tot i la seva extrema lentitut, el resultat segueix acompanyant. Amb De la Peña lesionat l'equip també anava sobre rodes... però ell reapareix i l'equip segueix la línia ascendent. Però ai el dia que falti Tamudo! Tot i que Luís García és un tros de jugador capaç d'ocupar la punta d'atac perica amb plenes garanties, no em vull ni imaginar que passarà el dia que falti el capità. I si per altra banda, el que falta és Luís García ja ens podem calçar també!

L'Espanyol dóna la sensació de tenir set i la competició és plena d'oasis -digueu-los-hi Villarreal, Deportivo, Madrid, Getafe,...- que ofereixen la possibilitat de seguir somniant en la possibilitat d'arribar a la meta desitjada: la classificació per la Champions.

Per arrodonir un bon cap de setmana pels equips de casa, només faltava que el Nàstic se sumés a la festa, però a la setena tampoc ha pogut ser. En bàsquet Ricoh i Barça mostren la seva millor cara i l'Akasvayu perd igual que un DKV que sembla haver oblidat la fórmula de la victòria.

Diuen que somiar és gratis, però intueixo un Barça campió de Lliga i un Espanyol que l'any vinent serà a Europa.