Henry tot poderós

Cert és que avui em deixo endur per l’eufòria, i que segurament hi ha molts i molts altres temes més trascendents sobre els que escriure; aquesta eufòria es pot entendre desmesurada si només ens remetem a l’1 a 0 contra el Racing, però és que darrere d’aquest curt resultat hi ha molt més.

Hi ha tant com un senyor francès que desborda per la banda, fent miques les defensas rivals i trencant cintures tal i com feia a terres angleses; hi ha també un jugador francès capaç d’il.lusionar només amb un parell de pinzellades de qualitat de la bona; hi ha una persona, també francesa, que fa pinya i que aporta el tan buscat “bon rollo” al vestidor; hi ha un crack -entengui's també francès- que ve a sumar, que ve a adaptar-se, que ve a ser un més i no pas a exigir. Aquest és en Titi… de França.

I és que avui s’ha vist un Henry molt incisiu, mostrant part de l’ampli repartori i indicant que ben aviat caldrà anar al Camp Nou amb pitet, i és que si bé estem acostumats a veure genialitats i màgia brasilera, encara no havíem descobert aquesta nova tendència futbolística que juga el francès.

Avui la classe ha estat magistral, sols calia veure l’indecisió dels defenses visitants cada cop que el francès començava una de les seves carreres i galopava fins trepitjar l’àrea contrària. És un honor que defensi els nostres colors.

Hi ha tant i tant que ho deixo aquí.