dies de reivindicació!

8.000 catalans a Bilbao, aviat està dit. Aquesta important xifra, que seria bo que no s'obviés des dels més alts estaments esportius, no fa més que ratificar el gran poder de convocatòria del sentiment català, el desig de sentir-nos representats tal i com poden fer la resta de pobles, i la capacitat de mobilització d'un poble en defensa del què és just.

Si entreu al bloc de l'amic Isaac, veure-ho quelcom més del què va donar de si aquest cap de setmana a Bilbao on vam gaudir in situ d'un esperat Euskal Herria-Catalunya.

El passat 28 de desembre, de bon matí, agafem un parell de cotxes des de Prats i Sant Feliu destinació Bilbao. 6 hores de viatge i arribem a lloc. Durant la nit descobrim l'encant de la nit bilbaina i ens endinsem en bars i pubs del nucli àntic.

El 29 és dia de partit, i en coseqüència, en l'ambient ja es nota l'emoció, l'il.lusió i un cert neguit. Comencem la tarda traient el nas en un concert de Betagarri i acte seguit assistim a unes multitudinàries manifestacions reivindicatives en pro de les seleccions catalana i basca respectivament. Sense saber com, ens trobem al mig de la manifestació, just darrere de la pancarta que l'encapçala i amb gent a banda i banda que ens ovaciona al nostre pas; nosaltres, cufois i alhora sorpresos, no cabem a la pell, i és que el poble basc ens aplaudeix per la nostra condició de catalans!!! És un fet que cal agrair, i més si tenim en compte com se'ns tracta quan els catalans ens movem per les Espanyes. La manifestació va ser un èxit rotund, de les maques de veure, de les maques de ser-hi: quant de crit, quant a demanar,... quanta raó!!! A 2 de 9 es disputa el partit de San Mamés del que gaudim d'allò més! Per fi ja puc dir que he estat a La Catedral, i és que San Mamés és emblemàtic, un estadi on es viu el futbol amb grans dosis de passió i cridòria, on ens sentim molt a gust durant tot el partit. Càntics a tort i a dret, una ona rere una altra i un arsenal de banderes reivindicatives amenitzen aquest duel. De tots aquests gestos, però, em quedo amb el gest de l'afició basca cap un dels membres del nostre grup que, entenc, deuen reconèixer; i és que no és fàcil que tot San Mamés coregi el teu nom: "Es-te-ve! Es-te-ve!". Gran! I un pic finalitzat el partit ens deixem seduir altra cop per la nit biscaina i compartim ambient festiu amb alguns jugadors bascos com Aduriz i, pel què es comenta, també Amorebieta (pam!). I podem corroborar que per aquelles terres els jugadors són propers i fan vida amb la seva gent i a la seva ciutat, acudint a llocs on va la gent de peu, com un jove més; en canvi, aquí, els futbolistes són tractats com a éssers superiors tot gaudint d'un estatus desorbitat.

El dia 30 finalitza la nostra aventura pel País Basc; a les 12 del migdia agafem els cotxes i carretera i manta! Mentre tracem per La Rioja, Aragó i tota la resta, vaig pensant en el què ha donat de si el viatge, i una de les coses sorprenents és les poques vegades que se sent la llengua basca pel carrer; és un dels fets que més em sorprèn, i és que en aquest tema crec els catalans anem un pas per davant.

I, com no, encuriosit per la llengua basca -i conscient de la seva extrema dificultat- deicdeixo aprendre quelcom d'aquesta, i en els 2 dies d'estada en prou feines puc memoritzar un agradable: "zorionak eta urte berri on", que en català és "Bon Nadal i Feliç Any Nou"!