Hi ha vida més enllà del cafè?

Aquesta és una de les coses que em qüestiono sovint. A primera vista, pot semblar una pregunta sense solta ni volta, però la veritat és que el tema no està tant clar. I no sóc l'unic que em qüestiono aquests aspectes quotidians -potser si l'únic que els publica- ja que molts d'altres amb qui he compartit o comparteixo sostre també tenen aquestes inquietuds... o això em suposo.

A la vida dels estudiants el cafè arriba al seu punt àlgid en època d'examens; i aquesta època gloriosa del cafè, en molts casos, s'acaba consolidant i es converteix en una tradició que ja no es deixa. Acabes els estudis però el cafè segueix essent habitual. Tal i com abans sorties de classe per anar a fer el tallat, ara aprofites qualsevol descans per baixar al bar. Canvien els horaris, les feines, els ambients i el què volgueu però hi ha certs costums que ja es queden com a habits diaris.

I és curiós. La primera vegada que el tastes dius "si...però no"; repeteixes però no t'acaba de convencer; i d'aquí en endavant el tema ja es desboca i, sense saber com, acabes convertint el cafè en una necessitat per rendir en el què fas. El dia que no en prens dius "em falta alguna cosa". I fins i tot arriba el dia en que saborejant-lo ja coneixes la marca. Aleshores ja ets campió del món de la modalitat i la cosa ja agafa una dimensió brutal tot esdevenint qüestió d'Estat: tal i com un és del Barça o del Madrid, no dels 2 alhora, els cafeters som o de Nescafé o de Marcilla. Admeto que sóc un transfuga: he passat de Nescafé a Marcilla.

Qüestió de gustos i/o costums.