Marroc. 27 d'abril de 2008. Cita amb l'aventura.Aquest és el lloc i la data d'inici de la Titan Desert 2008, competició què vindria a ser el París Dakar en versió BTT. Estem parlant d'un trencacames només a l'abast dels més valents sobre la bici, i és que no només requereix una extraordinària preparació física, sinó també una bona fortalesa psíquica: si, aquell concepte tan simple, però alhora tan difícil com és el saber patir, com és el tenir capacitat de sacrifici.
La Titan Desert no té la repercussió mediàtica ni el glamour ni tampoc el pressupost d'altres disciplines del món de la bici -com podrien ser el Tour o el Giro- però si que ofereix la possibilitat de viure noves sensacions i noves maneres de competir en un espai ben poc freqüent. I és que la cultura, els ideals i la moral d'aquest raid són el seu tret diferencial; més que una competició és un repte.
Consta de 5 etapes d'entre 80 i 130 km's, 1 de descarat perfil montanyós i la resta desèrtiques.
La llista de d'inscrits és d'autèntic luxe, doncs hi prenen part grans mites del ciclisme com són Laurent Jalabert o Claudio Chiapucci. El guanyador d'antany, el català Melcior Mauri, repetirà a la prova. Però el millor de tot és que l'inscripció està oberta a tothom, tant a professionals com a amateurs, sense distinció, tots englobats dins del mateix pack.
Qui creia que esforç, sacrifici i competitivitat no es podien complementar amb solidaritat i companyerisme?
7 comentaris:
Jo ja hi estic inscrit.
Deumidó amb la carrera...
Pensar que nosaltres en vem tenir prou (i de sobres!) amb la ruta Olot - St Feliu de Guixols!!!
Necessitariem una mica d'entrenament no???
El ramon del Blanqué rai, que està valent!!
xD
jo si voleu us hi porto. M'espero que feu el raid, i se us torno a emportar.
mmmmm i R-fel, on veus la solidaritat en aquest raid?? Ve, si ho dius, és que hi és... però deu estar amagada...
Yitzhak
La veritat és que amb l'Olot-St feliu de Guíxols n'hi va haver prou com per deixar la bici arraconada els següents 2 mesos. Ara, va estar molt bé!
Em refereixo a la solidaritat dins de la pròpia competició, entesa entre els competidors. Com diu el text, l'afany de guanyar no està renyit amb el companyerisme i la solidaritat (entre els pilots). L'exemple més clar està en què el guanyador de l'any passat, Melcior Mauri, en l'etapa en què es jugava el liderat no va dubtar en aturar-se per ajudar un altre participant que estava fotent 4 "apanyos" a la bici.
D'acord d'acord... em pensava que no es referís en termes de solidaritat amb la gent d'aquell país.
Va, doncs a veure si us animeu. Segurament per aquest any no teniu temps, però ara us podeu començar a preparar per la següent edició.
Au
Encara hi ha temps...! Ja pots preparar l'Express del tiet Ramon i ens parem a esmorzar a la Vall de Bianya! Ens fotem una bona fusta amb pa amb tomàquet i cap a Marroc falta gent!
Si no ens parem a esmorzar al poble del Robredo, no cal que hi anem...
xD
Publica un comentari a l'entrada