Lilian Thuram (Guadalupe 1972) és un dels grans defenses que ens ha donat el futbol en els darrers 12-13 anys; s´ha guanyat un nom a pols, tant per les seves accions dins del terreny de joc com per les seves idees en pos de construir un món millor per a tots.Tot i l'impressionant palmarès que acredita (currículum realment envejable: Mundial, Eurocopa, UEFA,...), Lilian és una persona senzilla. Nascut a les Antilles franceses, als 9 anys va emigrar a París amb la seva família. De ben jovenet ja destacava amb una pilota als peus, i a Mònaco se´n van fer ressò. Lilian va fer-se un nom a les files de l'equip del Principat, d'on va donar el salt al Parma; d'allà a Turí d'on en va sortir l'estiu passat per l'escàndol del Moggigate. Finalment es va decidir pel Barça, fet que ens permet disfrutar d'un jugador i d'una persona de gran classe.
Personalment vaig conèixer quina mena de jugador era Thuram en el Mundial 98 quan, jugant com a lateral dret, va capgirar la semifinal que França perdia contra la Croacia de Suker, Boban i Jarni, anotant els 2 gols i col.locant a França a la final del seu Mundial; si bé ja sabia que era un jugador com pocs, en aquell moment ho vaig poder corroborar.
El tipus de persona que és, ho he descobert durant aquest darrer any, igual que molts altres catalans. Thuram, coneixedor dels seus orígens (en el passat, gran part dels habitants de les antilles franceses eren esclavitzats) és un home implicat amb els problemes socials, molt sensibilitzat en temes humanitaris. Sempre ha defensat les minories oprimides i s´ha mostrat contrariat per la situació dels barris marginals. I és per això que vol aportar el seu gra de sorra: quan un un membre del Partit Socialista, Georges Frˆche, es va queixar de que en el combinat nacional francès hi havia masses jugadors negres, va ser ell qui va sortir a donar la cara en defensa de la resta de companys de color. I ara també ha estat quan, aprofitant les eleccions a França, s'ha posicionat en contra de certs arguments discriminatoris del conservador Sarkozy, coneixedor de les injustícies a que porta la discriminació racial: "ya en la época de las colonias se elegía a una élite para que la masa fuera más dócil y aceptara mejor la situación". A finals de gener Thuram va sopar amb la candidata socialista Segolene Royal, fet que va utilitzar la dreta per acusar-lo de fer campanya per Royal. Fa menys d'un any que el tenim a casa nostra, i ja s´ha posat el mono de treball per ajudar en el què ell creu que és just: juntament amb Oleguer, el 14 de març, va anar a Perpinyà per presentar un manifest a favor de la llengua catalana (clicant aquí el podeu escoltar).
Senyor Thuram opina, convençut i amb tota la raó del món, que "es important que la gent se senti orgullosa de la seva propia cultura".
1 comentari:
Envejable l'actitud d'aquest jugador. Que bé que aniríem si tots els futbolistes tinguéssin el seu compromís... O fins i tot els que no són futbolistes.
Molt bé R-fel, gran post.
Endavant Monsieur Thuram!!
Publica un comentari a l'entrada