Només faltava Girona!!! Lleida, Tarragona i Barcelona (aquest últim per partida doble) han col.locat els seus equips a l'èlit del futbol en algun moment dels darrers anys, i aquí molts ens preguntàvem que passava amb Girona! Doncs bé, a dia d'avui ja ho tenen a tocar, a la categoria de plata ja se'ls enyorava...Com a ferm defensor i seguidor dels equips catalans, avui he vibrat veient vibrar Montilivi. Quanta estelada, quant d'emoció, quant de gaudi s'hi veia a les grades! Girona destaca per ser una ciutat catalana de debò, que conserva amb força les arrels i que respira catalanisme pels 4 costats; i això m'agrada i em fa, si cal, estar més al costat del futbol gironí, fer-me'l més pròxim.
I a distància, aquest vespre he disfrutat com un més de l'intens Girona-Barakaldo. El matx d'aquesta tarda potser només era un d'aquells que segueixen els comentaristes i jo mateix, però ha estat trepidant. El 0 a 0 de l'anada al Lasesarre de Barakaldo ho deixava tot obert, i a l'hora de la veritat no hi ha faltat cap ingredient per l'emoció: un àrbitratge injust/nefast, un penalty més que dubtós parat per un icommensurable Ponzo que hi posava la nota èpica a falta de 20 minuts, i l'eufòria desfermada amb el definitiu 2 a 0 que col.locava els de Raul Agné a només una eliminatòria de la 2a A. Una tarda digna d'uns Play-Off.
Entre pitos i flautes, anar badoquejant amb el partit, fins a quarts de 12 no he posat els peus a Barcelona. Desfés la maleta i prepara 4 coses per demà: pam! Les 12! Em poso a escriure 4 línies sobre el partit en qüestió (veig que se m'ha escapat una mica de les mans, últimament em passa massa sovint...), i se'm foten les tantes. Com hi ha món...
Així doncs, el Ceuta serà l'últim escoll dels gironins, que sols estan a una eliminatòria de l'objectiu fixat. Una gran temporada en que els Miki Albert, Dorca, Larios, Dot, Jito, Pozo, Arnal i companyia estan escribint una de les pàgines més brillants del Girona F.C.
Ara si!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada