El projecte TAU Vitòria

Vitoria-Gasteiz, capital basca i 2a. ciutat d’Euskadi en quant a població, té al TAU com a millor aliat per promocionar-se i fer-se un nom.

Vitòria ha fet del bàsquet la seva eina per donar-se a conèixer a nivell europeu i per mostrar el seu potencial tot deixant un manual marca de la casa sobre com treballar: serietat, ambició sense límits i caràcter emprenador a l’hora de tirar endavant un projecte. El TAU Cerámica Bàsquet Baskònia (patrocinat des de fa gairebé 20 anys per TAU Cerámica i TAU Gres) és un clar exemple a seguir si el què es vol és aspirar a ser una de les places més sòlides i consolidades de l’ACB.

A d’avui el TAU ja és considerat un dels grans, però no fa pas més de 10-15 anys que aquest equip deambulava amb les seves penes per la part mitjana-baixa de la taula, i amb uns objectius marcats que no miraven més enllà d’evitar el descens. Tot va canviar, però, amb l’arribada a la presidència de l’ex_jugador Josean Querejeta , que va dotar l’equip d’una nova mentalitat i que va significar una nova entrada d’aire fresc molt necessària en aquells temps per l’entitat.

Querejeta, va resultar ser un empresari amb idees avançades al seus temps i va donar un gir radical a la gestió i a la manera de funcionar que ben aviat va donar els primers fruits; el rentat de cara va ser total i va dissenyar una nova estructura que sostentava el creixement de l’entitat a la transformació en societat anònima del club, dotant així al TAU de certa mentalitat empresarial, quelcom poc comú a principis dels 90, però que va resultar ser un total encert. Calia buscar noves fonts d’ingressos més enllà de les aportacions ordinàries tals com el patrocini i els drets televisius: es va apostar fort per la creació d’un innovador centre de negocis que fos capaç de generar els suficients recursos per seguir creixent. La realitat actual de tot plegat ens deixa un panorama esplèndit: l’equip alabès té un dels majors pressupostos de l’ACB i es coneguda arreu la seva fortalesa econòmica. I no per estar gestionat d’aquesta forma perd sentiment ni deixa de ser de la seva massa social, ans al contrari: Vitòria està bolcada en el projecte, se’l senten seu.

Últimament, els més crítics i els rivals ens volen vendre la moto de que el TAU es beneficia de l’avantatjosa imposició especial que regeix al País Basc, i que això és factor decisiu dels seus èxits. No res, milongues i més milongues!

A nivell esportiu, el joc i la trajectòria de l’equip no deixen lloc al dubte; ningú qüestiona ja que el Tau sigui una màquina engrassada que funciona de manera autònoma i independent any rere any, sense importar de quines peces disposi ni qui en sigui el timoner. L’engranatge d’aquest TAU no perd pistonada! Per l’imponent Fernando Buesa Arena han passat figures com Arlauckas, Perasovic, Nicola, Bennet, Oberto, Tomasevic, Nocioni o Scola… casi res! Els èxits hi son: : 4 Final Tours seguides, doblet ACB&Copa del Rei la tempoada 2001/02, Copes del Rei ’04 i ’06,…

El TAU s’ha convertit en un club pioner, que viu en un espiral d’èxits, amb una economia sanejada i un poder financer a tenir en compte, i que disposa d’unes instal.lacions modèliques. El proper pasé s la construcció d’una ciutat esportiva puntera en instal.lacions esportives i mèdiques, un projecte únic en el món del básquet europeu.

On tenen el sostre?