Festí de fitxatges!

Un cop una part de la premsa s'ha tret del davant un Rijkaard que no creava polèmica ni donava cap tipus de titular que disparés la venda d'exemplars, ara a certa premsa esportiva li venen unes dates precises per fotre's uns bons "festins" de venda de fum. Hem entrat en el seu terreny, en els mesos de la subjectivitat, en els mesos on tot s'hi val. Últim el que no especuli!!!

Com ja és costum i tradició, al finalitzar la temporada el mercat de fitxatges entra en plena ebullició; si haguéssim de fer cas a tot el què es publica, a dia d'avui a can Barça ja tindríem a mitja Europa en nòmina: Ribery, Hleb, Benzema, Coloccini, Piqué, Walcott, Keita, Alves, Adebayor, Cech, Lampard, Carvalho, Zabaleta, Chivu, Silva, Mario Gómez, Drogba, Essien, Van Persie, Martín Cáceres, Malouda... i molts més que en sortiran les properes setmanes (i llavors ens vénen dient que no tenim jugadors per anar a jugar el bolu d'Aràbia!); i no t'ho perdis: quan de 10 fitxages anunciats, n'encerten un... "XXX ya lo anunció en primicia!". Senyor senyor...

El "modus operandi" que segueix el Barça per fitxar també dóna molt de suc: tant ha millorat Keita en un any, perquè ara que val 14 kilos sigui imprescindible quan l'any passat es podia aconseguir a preu de saldo del Lens francès? Això porta a pensar que la red blaugrana de buscadors de talents fa aigües per totes bandes, no hi veig cap altra explicació, ja que això no és el primer cop que passa. Les nostres xarxes no passen més enllà del Pirineu? Com és que només tenim ulls a Lió i prescindim de la resta d'equips de la tan productiva Ligue-1 quan sabem que la Lliga francesa és un mercat emergent de la que es nutreix la Premier i el Sevilla? I per què éns fa tanta gràcia fitxar a Brasil i Argentina quan sabem que és allà on els intermediaris fan l'agost amb les comissions i on la professionalitat de molts jugadors dura només 2-3 anys? Crec que jugadors del nivell de Geovanni, Rochemback o Maxi López els podríem haver trobat més a prop i a un altre preu...

I l'arribada de Pep Guardiola a la barra del Camp Nou també té el seu punt: he de dir que crec en el projecte Guardiola perquè el veig plenament capacitat i perquè m'agrada que s'aposti per la gent de casa; però no deixa de ser curiós el fet de que a la que se'ns tanquen les portes de les 2 opcions mediàtiques que tenim sobre la taula per ocupar la banqueta ja ens perdem i no sabem on recórrer, tot donant la sensació de que no es treballa aquest tema, que no es porta un control, i que no es rastreja, com caldria, el mercat d'entrenadors. S'ha apostat per la via fàcil??? I és que no deixa de ser anecdòtic que el mister que l'any que ve ens ha de portar, altra volta, a la glòria es disputi aquest cap de setmana l'ascens a la prestigiosa 2a divisió B, al conegut i temut infern del Castillo, tota una prova de foc!!! Malgrat això, Guardiola sabrà treure el millor de l'equip, i serà un bon entrenador pel nou projecte, no en tinc cap dubte.

Tot i que la gestió del Barça en els últims anys ha estat positiva en molts aspectes, crec que ara és el moment de fer autocrítica per veure on s'ha fallat i en què es pot millorar; és aquí on em qüestiono l'adquisició de Piqué, un cas semblant al de Gerard López; cal fitxar (pagant) un jugador que va marxar voluntàriament sense deixar liquiditat? És cert que aquí potser no hagués progressat ni aprés com ho ha fet a Old Trafford, però no deixa de ser un tema a debatre.

Per tancar ja aquesta sèrie de reflexions en versió crítica (durant l'any cal apoiar, ara és el moment de passar balanç i deixar patents les nostres disconformitats), deixaré una frase que vaig llegir no fa pas molt que es podria lligar amb el què comentava en el tema de fitxatges: "si vols fer negoci amb un futbolista argentí, compra'l pel preu que val, i vent-lo pel preu que diu que val; et forraràs!"

Per un bon Barça 2008-2009!