dijous, 12 de juny del 2008

Del Horno: del tot al res passant pel respecte

No fa pas molt que a les instal.lacions de Lezama (Bilbao) va passar un episodi d’aquells que et fa passar vergonya aliena de l’espècie i que et fa adonar que hi ha individus amb molt poca feina que sempre estan disposats a fotre el cap gros en qualsevol tema, en siguin ignorants o entesos. Fanatisme? Mala educació? O simplement no s’arriba a més? Sigui pel què sigui, falta de respecte total i absoluta! Els protagonistes del post: Asier del Horno i un aixalabrat.


Del Horno ha passat de ser una enorme promesa a un jugador qüestionat arreu on passa (Chelsea -foto-, València i Ath. Bilbao poden donar fe de la seva inqüestionable decadència futbolística); es comenta que la nit ha acabat passant factura a un jugador ja poc treballador de per si, desenvocant tot plegat en una situació incòmoda: els qui ahir el veneraven avui el critiquen, tot esgrimint que la seva falta de professionalitat, a la llarga, acaba sent la perdició de l'equip. Es pot estar d’acord amb això o no, però muntar episodis com el que comentaré dista molt del què hauria de venir a ser el perfil de l’aficionat estàndar del futbol en ple segle XXI; es diu que els futbolistes han de prescindir de l’entorn, però la paciència de tota persona té un límit.

Resulta que a l’entrenament dels biscains hi havia un “aficionat” que portava estona increpant fins que va aconseguir creuar el llindar del què és tolerable, i el de Barakaldo, carregat, no va poder reprimir-se més; així va anar el tema, mentre l’equip corria pels voltants del recinte d’entrenament:

Aficionado: ¡Párate ahí si tienes cojones!
Del Horno: ¡Tu puta madre... Tranquilo, luego… tranquilo, luego!
Aficionado: ¡Cómo te vea una noche por ahí, te parto por la mitad, subnormal

Malauradament, és un episodi massa comú. Quan el què hauria de ser pura diversió es converteix en ira, pleguem! Quanta gent hi ha que descarrega la seva mala llet al futbol??? Quanta gent hi ha pels camps de futbol que sembla que faci una setmana que no van a veure en Roca??? Massa, tots ho sabem i en tenim mostres cada cap de setmana. Ells no van a futbol, van a cridar. Si ens expressem sense respecte, quedem-nos a casa! El més bo de tot és que aquesta gent acaben agafant gust a aquest tipus d’actituts, de manera que quan l’equip juga bé, tampoc acaben d’estar satisfets, senten un buit, doncs troben a faltar la crítica infundada i l’insult fàcil. Com si ells no erressin en el seu dia a dia, com si en la seva feina fossin els professionals modèlics,...

No sóc defensor del joc de Del Horno ni tampoc intento, ni molt menys, justificar les seves quantioses escapades nocturnes. Però entrar a la vida privada dels professionals del futbol, i rebuscar merda i més merda en la seva intimitat és molt poc digne. Això només pot passar a la LFP, mostra inequívoca de que l’herència del Tomate segueix ben viva! Molt depriment tot plegat! A la Premier, lliga que hauria de servir de referència en molts aspectes, els jugadors si que gaudeixen d’espai propi i, sigui o no casualitat, és la Lliga en alça del futbol europeu.

La qüestió es ficar-hi cullarada... sempre i en tot, amb motiu o sense. Hi ha molt campió del món “sueltu”...

6 comentaris:

Anònim ha dit...

Estic d'acord amb tu, quan dius que no "s'hauria" d'interferir en la vida privada d'un jugador, perquè molt provablament els que tan critiquen tampoc son profecionals modèlics.

Però si tens una "feina popular" i seguida per masses, ambejada (amb el bon sentit de la paraula) per tothom, i que desemboca sentiments molt forts a l'altre gent en funció del rendiment teu i de l'equip; és de senyors (com tu dius) donar el màxim de tu per sentir-te bé en tú mateix i, de pas, fer sentir bé tota la massa social que t'envolta.
Ara, si per sentir-te bé en tu mateix, necessites sortir i tenir un rendiment baix en la feina que fas, val més que et dediquis a fer de "macarra" (estil porc espí), i desprès ningú et criticarà.

Amb això vull dir que un mateix ha de ser concient del que és capaç i el que la feina li permet fer en cada moment. Si no ets capaç de fer-ho, la solució és fàcil: O bé canviar d'estil de vida, o bé canviar de feina.

Maldita

Guillem ha dit...

Barry!

Totalment acord amb el què tu argumentes: si el resultat de la teva feina repercuteix en el sentiment de molta gent, doncs és evident que si no dones el millor de tu mateix per motius extraesportius, com sembla que és el cas, les masses puguin estar revotades. Em sembla molt lògic. El què no m'acaba de convèncer són les formes de la crítica.

Del Horno ha tingut una conducta impròpia, ja dic que no és l'estil de jugador que més em tira. Des que va arribar al primer pla mediàtic s'ha dedicat a viure de gorres, acabant a la banqueta i/o grada tant a Londres, València o Bilbao; la nit l'ha seduït i ha perdut els estreps. Ha optat pel camí erroni, i ha pedut uns anys preciosos i dubto molt que pugui tornar a assolir un nivell semblant al que el va catapultar cap a la fama.
Com a aficionat és dur d'admetre aquestes situacions, a mi em passa amb Ronaldinho. Que se n'enfotin a la cara de l'afició és molt dur...
Ara bé, d'aquí a ser increpat contínuament...

Si hi haguessin contractes variabales això no passaria: quan els jugadors estan pletòrics, tots a córrer per millorar contracte, però quan és al revés... algu els hi baixa? Aquí està la clau de tot plegat, sense un acord entre clubs, són els jugadors qui tenen la paella pel mànec. De funcionar el tema en variables, molts n'hi haurien que no riurien pas tant...

En fi maldita, aquí amb 4 línies ja hem solucionat el món... xd!

Anònim ha dit...

Hola Guillem.

Com va tot? Per cert, la Real va deixar escapar a Vitoria l'ascens. Llàstima dels últims partits....

Res, només volia proposar-te un escrit del gran lateral del Barça Gio Van Bronckhorst, que el gran Txiki va deixar escapar del Barça per 0 Euros.

Deu ser la mania del Txiki de voler retirar jugadors que encara els queda corda per a jugar a un nivell molt més alt que molts dels jugadors que hi ha actualment, com és el cas del Crack i amic Henrik Larsson.

gasiabruch.blogspot.com

Tant a Can Barça com ara ha demostrat que és un dels millors. Deu ser la m

Anònim ha dit...

Hola Guillem, quant de temps!

Jo crec que tots els futbolistes, tant els seduïts per la nit com els que no, viuen bastant bé i cobren una bestiesa!!

Ja m'agradaria a mi arribar a cobrar algun dia l'ombra del què ells guanyen!! ;P

Una abraçada!

PD: estic totalment d'acord amb el barry (i amb la teva resposta!)

Gunfi

Guillem ha dit...

Yep Gasia!!!

La Reial ens va fallar, va pagar un error a preu d'or..., però l'any que ve si!!!

Respecte a Gio Van Bronckhorst, dir que m'ha sorès gratamanent! Sembla que tingui 25 anys, quan recorregut per l'esquerre! I millora, de molt, el rendiment d'Abidal, un paquet en hores baixes que comet un penalt per partit, l'hi xiulin o no! (avui ha quedat demostrat). Les prioritat de la junta directiva sembla ser que no estaven massa ben enfocades.

Per cert company, he vist que has tornat a reactivar el bloc, ja hi aniré passant! I respecte les teves col.laboracions amb la Vanguardia... chapeau! Voles alt...

N'anem garlant!

Guillem ha dit...

Bones Gunfi!!!

D'examens encara? Que bé viviu els estudiants... xd!

Doncs ben cert, quant de temps, ja es trobaven a faltar les aportacions d'una entesa en psicologia en aquests temes...

El món del futbol s'ha passat de frenada i està fora de lloc! Ho demostra el fet de que cada cop més entitats esportives, la major part de futbol i bàsquet, tenen dificultats per afrontar les seves obligacions. Els esportistes professionals viuen a cos de rei!

En fi, molta sort en els exàmens i records al professional modèlic, xd!!!