Tiffosi azzurro

Ahir es va donar el tret de sortida de l'esdeveniment futbolístic de l'any: l'Eurocopa que acullen, conjuntament, Àustria i Suïssa.

Malauradament, com sempre, no hi serem presents. Catalunya no hi participa; bé, sent precisos, no li permeten. Si la nostra presència depengués únicament de temes esportius, allà seríem, sens dubte. Potencial n'hi ha, il.lusió també... però seguim sense poder seguir, gaudir ni acompanyar el nostre país en competicions oficials. Tot i que últimament sembla que estem un xic estancats, vull seguir pensant que el dia desitjat arribarà...

Tot plegat, ens obliga a buscar alternatives per poder vibrar de la competició: sempre acabes apoiant alguna selecció. Els qui em coneixeu sabreu de la meva devoció pels colors del combinat italià, una selecció que em va seduir durant la fase de classificació per l'Eurocopa dels Països Baixos de l'any 2000, per la que es van classificar in extemis.

Fins aleshores sempre m'havia tirat bastant la selecció orange dels Bergkamp, Jonk, Davids, Van der Sar (a dia d'avui campió d'Europa amb el Machester i encara porter titular amb Holanda), els germans De Boer, Seedorf, Cocu, Stam,...

Però amb el temps em vaig convertir a l'azzurra on s'observen uns patrons bàsics de funcionament força interessants:
1.- Malgrat patir les 1.001 dificultats i totes les penúries ja existents i encara per existir, sempre acaben donant la cara.
2.- Tot i que el Calcio destaca per la nula vistositat del seu futbol, els italians són molt efectius. Quan veus el seu joc, queda patent que la majoria d'ells no són uns virtuosos amb la pilota als peus, ni estan tocats per la mà de Déu, ni estan dotats d'una tècnica exquisita (Materazzi i Gattusso en serien el màxim exponent). Itàlia es basa en la cultura de l'esforç i el sacrifici, i precisament, d'això es tracta: si no saps fer una cosa, no la facis i dedicat a explotar al màxim les teves virtuts. I renoi si en saben d'això! Es posen les piles i juguen fort les seves armes: juguen amb intensitat i funcionen com un autèntic bloc que, moltes vegades, rendeix per sobre de les seves possibilitats. Aquests si que fan bo el "poder és voler"!

Són els vigents campions del món i això els otorga, a priori, el cartell de favorits i, alhora també, una pressió afegida sota la que Itàlia històricament s'ha sentit incòmode. Veurem que ens poden oferir aquesta vegada.

També em cauen en gràcia:

• Suècia: la dupla Ibrahimovic-"amic" Larsson és un regal als enamorats del futbol; també Kallström i Ljungberg hi aporten classe.
  
• França
• Suïssa: Acabaran com una simple comparsa, però tenint en compte els recursos futbolístics de que disposen penso que fan un bon treball des de l'humilitat.
  

N'anirem parlant però, mentrestant, els nostres segueixen a casa...