Totti, Totti, Totti: “Arrivederci Bernd!”

Roma està d’enhorabona; avui dijous, la ciutat de l’amor etern gaudia d’un dolç despertar, doncs les notícies ho deixaven clar: ja hi ha relleu! titulava, eufòrica, la premsa romana. Després de segles buscant un líder, necessitats de la figura del capo, i orfes ja fa massa temps de Juli Cèsar, per fi els romans tenen un ser al que poder venerar: aquest no és cap altre que Francesco Totti, gran càpita i ànima incomfusible d’una Roma que ahir va enterrar les il.lusions madridistes tal i com, segles enrere, els romans de Cèsar havien fet amb l’Hispania del moment.

Totti, timoner de l’equip d’Spalletti, és un Déu a Roma. L’afició d’altres esquadres li reten devoció, i això no és fácil que passi en un futbol tan radical com el Calcio, on els tiffosi són “els que més” en tot el que fan, tant per la part positiva com per la part negativa: capaços d’animar com ningú i fanàtics com pocs però també, alhora, capaços de fotre’s un pet de nates d’aquells que fan mal només de veure-ho per la tele. En fi, que el què ha aconseguit Totti té molt de mèrit, no ens enganyem, i és que no oblidem que s’ha carregat l’equip a l’esquena per tal de superar un rival molt superior (i el mateix va fer per portar a l’azzurra a coronar-se a Alemania 2006). Veure per creure…

Malgrat estar tocat per la mà de Déu en els terrenys de joc, els qui el coneixen diuen de “il bambino” Totti que, fora del camp, no és precisament un dels descendents de Minerva (deesa romana de l’intel.ligència) ; l’altre dia, tot ullant unes pàgines esportives, vaig llegir un article en pla humorístic on es deixaven a l’aire certes capacitats de Totti ; es veu que fa cosa de 3 o 4 anys se li va cremar part de la casa, i un periodista comentava: “malauradament l‘incendi ha fet malbé la valuosa biblioteca de Francesco, és a dir, ha cremat els 2 llibres que tenia; i el pitjor de tot és que el segon encara no l’havia acabat de pintar!”.

I el millor de tot: l’amic Bernat ja no somriu; i doncs, jove bigotut? Al finalitzar la primera volta era un pou sense fons de prepotència i ambició, i avui les coses poden haver donat un tomb imortant: si bé diuen que compta amb molt de crèdit i amb tot el suport dels peixos grossos de Chamartiín, no seria d’estranyar que ben aviat s’acabés convertint en l’ase dels cops de l’airada afició blanca que veu com any rere any el seu equip fa el ridícul a la màxima competició continental.

Totti té veu i vot a l’Olímp del futbol; en canvi, d’altres que ja es veien a les cotes més altes del futbol hauran d’esperar un xic més, doncs s’ha confirmat que sense ofici és difícil aconseguir els objectius.