Es pot ser "imbècil" per elecció?

Aquest titular, lletra d'una de les cançons del Gavaldà i els seus, em va circular pel cap una i altra vegada el passat dimecres a la nit. Aquí llenço un altre capítol de vivències a la metròpoli.

Al món i a la vida hi ha de tot; és més, en la diversitat hi rau la grandesa; però no tota diversitat tendeix a augmentar la qualitat d'una societat que, com tota espècie, gaudeix a les seves files de 4 "cracks" que, en el seu dia a dia, regalen escenes en les que un pot arribar a passar vergonya aliena. Com bé podreu deduïr, hi ha alguns individus que el dia que a classe ensenyaven a ser normal van arribar tard...

Situem-nos a la Diagonal, a les 20:30 aproximadament. Semàfor vermell. Es nota que comença un pont interessant, un pont dels macos: l'Ibiza carregat fins a la bandera -si portés mantes i 15 persones més al cotxe, hi hauria qui podria pensar que baixo cap a l'estret-, els meus dits que ja gairebé no recorden el què eren les ungles -ja se sap, l'emoció dels 5 dies de festa té aquestes coses-, i molts més detalls. Jo, dins el món del meu petit Ibiza, vaig badoquejant tot esperant que el semàfor es foti verd mentre va sonant Fix You de Coldplay. Cauen 4 gotes per donar pressa a qui passeja tranquilament i poca cosa més.

Amb tot, el semàfor dels cotxes segueix vermell i el dels vianants verd. Al moment, el dels cotxes passa a àmbar tot demanant precaució, ja que el dels vianants segueix verd. Amb això que veig que comença a creuar un senyor que va fent footing, ell tot pinxo, amb caputxa al més pur estil Rocky Balboa que arrenca el somriure a més d'un; al temps que Mr. Footing passa just a mig pas zebra apareix del no res el Kevin Scwantz de torn, amb una scooter tunejada de dalt a baix que sembla de tot menys una moto. El brrrrmm brrrmm (més propi de motor d'un tractor i molt lluny de l'agradable zzzmmm zzzmmm que correspondria a una moto) alerta de que en Mr. Tunning poca intenció té de frenar. I així és. Tonto l'últim. Mr Tunning, més encaparrat en donar la nota i mostrar-se com el rei de l'asfalt barceloní que no pas en cap altra cosa, passa ferm i xulesc a poc més de mig metre d'en Mr. Footing. A poc més de 30 metres hi ha un semàform en vermell, així que Mr. Footing aprofita per recriminar-li al Neng en versió motera la seva majúscula imprudència. Sorprenentment, Mr. Tunning encara vol tenir raó i sembla amb ganes de discutir. Els presents restem sorpresos al veure tal actitud, doncs el més lògic seria que admetés la culpa, callés o demanés perdó. Però res, segueix entestat a fotre un ridícul de cullons. Finalment, l'hereu de Rocky, demostrant molta més intel.ligència i saber ser, decideix seguir el seu camí.

Enfilo ja l'últim tram de la Diagonal encara repassant el què ha donat de sí tot plegat. Un episodi per reflexionar i que em confirma el fet de que ser imbècil és una opció que hi ha qui escull de forma ben legítima.