Demà els culés tenim una cita a Lió que, si bé no és molt trascendent, si que és força interessant per veure que ens pot oferir aquest Barça bipolar. Teòricament demà toca Mr. Hyde... així que ja ens podem calçar!La Lió de 2007 té encara l'aspecte de la ciutat indústrial que va ser fins ben entrats als 80, quan es va optar per modificar els patrons econòmics del moment, amb fonaments sòlids sobre l'indústria tèxtil, i es va abogar per una diversificació de l'economia que no va trigar massa en donar els seus fruits i consolidar la ciutat com un dels motors de Rhône-Alpes (10a. potència econòmica a nivell europeu), i alhora, de França. Cada dia s'aprèn alguna cosa!
Ara bé, si en alguna especialitat, Lió, ha vist créixer i disparar el seu potencial, aquesta disciplina és el futbol. El projecte Aulas ha conduit l'Olympique cap a l'èxit i el reconeixement europeu, després de viure anys a l'ombra del PSG de Weah, Lama, Le Guen o Ginola (màgics) i del Marsella i el Mònaco. Ha convertit un equip mediocre i sense vitalitat en un equip triomfador. Avui, ja ningú discuteix la supremacia aclaparant, gairebé insultant, dels homes de Perrin.
L'estadi de Gerland, en els darrers 5-6 anys, ha vist passar jugadors rellevants en el panorama futbolístic actual: Giuly, Tiago, Essien, Fred, Diarra o el mateix Abidal entre d'altres... Després de vendre jugadors a tort i a dret, hi havia qui veia un Lió desinflat, impotent, sense xispa, desenxufat. Romanços. Rucades. Criatures. Homes de poca fe!!! Potser, a aquestes alçades, encara no mostra el potencial d'antany, però és un equip que dóna gust de veure. I és que a dia d'avui, manté un planter que ja firmaria més d'un, on destaquen Pernambucano, Cris, Grosso, Källstrom, Baros, Govou i les joves promeses i esperances bléus: Ben Arfa i Benzema. Aquests 2 últims prometen espectacle. Caldrà estar atent.
No val a badar.
5 comentaris:
Hola senyor! Ja torno a corre per aquí! (Al final, encara hi trobaré la gràcia!)
Espero que com a culé, no t'enfadis pel què et diré, i que tinguis present que jo també tinc cor blau-grana. A veure:
des del meu punt de vista el Barça té un problema que va més enllà del seu joc (sobre el que jo no opinaré perquè no en tinc ni idea!)L'equip té un mal líder! Sóc fan de l'entrenador i va començar estant espectacular, però ha arribat un moment en que no sap portar l'equip com a GRUP DE PERSONES. El grup està descohesionat i li falta el seu espai! Crec que s'haurien de distanciar una mica de la premsa (entrenaments a porta tancada), els capitans haurien d'assumir una mica més de control i s'haurien d'amagar els favoritismes, perquè això desmotiva a alguns jugadors!
Bueno, no sé, això és el què pensa algú que no hi entén, així que si no t'agrada, suposo que la meva opinió pot anar a les escombries que no serà cap gran pèrdua!
Gunfi!! (ja veig a venir que aquest nom em quedarà... jeje)
Dóno el meu ple suport a la psicòloga autora del comentari que precedeix aquest escrit.
Es pot escriure amb majúscules, però no més clar! (vindria a ser l'adaptació de l' "es pot dir més alt però no més clar!"xD
Com es nota l'ofici d'aquesta noia...
PARAULA DE PSICOLOGA: AMÉN!
OING
Carai tu!
Una senyora explicació, amb tots els ets i els uts.
És evident que hi ha un problema en el vestidor, que els responsables no l'han sabut gestionar com calia. La solució no és fàcil, però salta a la vista que calen mesures ja.
Divendres passat va sortir a l'Sport o al Mundo, no recordo a quin exactament, un article força interessant sobre els grupets que es formen al vestidor blaugrana: Ronaldinho, està molt unit a Messi i a Deco, i heus ací un dels problemes: Deco està lesionat i Messi cada cop passa més temps amb Milito; així, Ronaldinho se sent sol. Els seus còmplices més propers fins aquest any, Belletti i Motta, ja són lluny del Camp Nou i Ronaldinho no aconsegueix aclimatar-se a la nova situació.
A veure com acaba, però estic convençut que Ronaldinho és recuperable.
Publica un comentari a l'entrada