El proper 29 de desembre la selecció catalana disputarà un amistós contra la selecció d'Euskadi a l'emblemàtic San Mamés, després de què ambdues federacions així ho acordessin. M'agrada i m'alegra, però no m'omple. Anem a pams.
Està molt bé que es disputi aquest partit entre 2 seleccions que desprenen tan de sentiment, però cal no perdre la realitat de vista: seguim sense ser reconeguts en l'àmbit internacional, i només se'ns permet jugar en dates de segona categoria... i en partits amistosos que acaben esdevenint una festa folklòrica. Cert és el fet que m'entusiasma acompanyar la meva selecció a disputar un partit com a visitants (ailàs! ja era hora!), però no deixa de ser un amistós, l'enèssim... I per quan l'oficialitat? Jo vull anar amb la meva selecció a Eurocopes i a Mundials, a fases de classificació i a qualsevol partit oficial. Si bé pot ser un procés lent, la FCF ha de treballar en el tema, ja que el fet de només jugar amistosos, sincerament, em provoca cert desànim, ja que passen els anys i no avancem. Recordo el partit contra Bulgària, fot la tira d'anys, i seguim en el mateix punt; semblava que el fet de jugar contra Brasil, mentre preparaven el Mundial, ens podia impulsar... però res de res amics. Seria una llàstima perdre l'il.lusió i seguir sumant desenganys. Jo vull animar els meus igual que els escocesos ho fan amb la seva selecció o igual que ho fan els brasilers amb la verdeamarelha. Vull cantar els segadors tal i com els francesos fan amb la Marsellesa.
Espero que el partit del 28 de desembre ens permeti gaudir d'un gran espectacle on veure en acció els Xavi, Aitor Ocio, Luque, Amorebieta, Valdés, Aduriz, Crusat, Gorka o Capdevila entre moltes altres figues; això si, després cal reflexionar sobre quin futur volem per les nostres seleccions.
Faixa i barretina i cap a Bilbao falta gent!
3 comentaris:
R-fel totalment d'acord amb tot el teu escrit. La sensació d'anar a un partit de la selecció és estranya. A Euskadi no hi podem faltar. Però sobretot no hi pot faltar la reivindicació i la lluita pel què com a nació del món -i amb tot el dret!!- reclamem.
No ens aturem, aquest partit també el guanyarem!!
GAS!
El somni d'una Eurocopa o Mundial em temo que està lluny...no ens enganyem ja que la realitat és la que és...però malgrat el pessimisme s'han d'aprofitar els petits flaixos de llum que tenim i San Mamés n'és un...EVIDENMENT M'APUNTO! ISAAC TU QUE TENS CONTACTES JA HO SAPS...
Ben cert, estem lluny i cal aferrar-nos a qualsevol esdeveniment reivindicatiu, com pot ser el partit de Bilbao. Però... i si d'aquí 25 anys no hem avançat??? On serà l'il.usió? Què reivindicarem?
Publica un comentari a l'entrada