La premsa de Madrid em costa de digerir, i això em fa feliç, perquè mentre això em passi puc estar molt tranquil: vol dir que vaig pel bon camí. Mai anar en un camí diferent em proporcionava aquesta sensació tan agradable. Després del partit a Ibrox Park, sabia que esmorzar merenguisme (Marca, As,...) em portaria a haver de recórrer a algun protector d'estómac eficaç (El Mundo Deportivo, RAC-1,...), i així va ser. L'oportuna premsa d'allà baix, sempre a punt per llançar-se a la iogular, va centrar els seus escrits contra la figura de Monsieur Henry. La paraula fracàs sobresortia.La premsa de Madrid ja es frega les mans; des de molt temps enrere van anciosos per tal de que tingui lloc a Can Barça un dels típics capítols de la casa blanca; si, home, un d'aquells que reben el nom de Woodgate, Karembeu, Samuel o Gravesen en honor al seu protagonista...; que provin de burlar-se de Maxi Lopez té certa lògica, però fer-ho de tota una institució futbolística... genera certs dubtes sobre el coneixement d'alguns periodistes sobre un esport anomenat "futbol" (allà baix també en diuen "balompié", fixa't si en saben, tu!). La gota que fa vessar el got, és que el comparin amb Meho kodro! No pot ser! Un tio que ha fotut més xixarros que Platini amb els bleus, que té un Mundial i una Eurocopa, que és Bota d'Or Europeu, que té alguna Premier, que ha rebut innumerables premis al llarg de la seva carrera i que a sobre vesteix de blaugrana,... feu el favor, si us plau! D'això n'he parlat moltes vegades amb el Geliu, i coincideixo amb ell en el fet de que del passat no es viu, però estic convençudíssim qye Henry té un molt bon present. A Llevant tot elogis, a Glasgow tot crítiques; així d'extremistes per tal de vendre. Criteri senyors! Més criteri i menys sensacionalisme barat!
Thierry Henry, paraules majors, canela de la fina!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada