Afany de protagonisme

El polèmic Ballesteros torna al primer pla futbolístic, i com sempre, per motius aliens al seu rendiment. Per enèssima vegada, el nefast central del Mallorca, torna a donar la nota; aquest cop la víctima ha estat Tamudo.

Sembla ser que té ganes de carregar-se els estàndars del nostre futbol; si fa poc més d'un any va clavar un mastegot injustificable contra Puyol, aquest cap de setmana va carregar contra el capità perico perquè, suposadament, aquest va simular el penalt que va fer pujar l'1 a 2 a l'electrònic de l'Ono Estadi. Ballesteros va comentar "todos sabemos como es Tamudo"; i tant que ho sabem jove! És un tros de jugador amb un historial impecable, volgut i estimat com pocs per la seva afició. A més, els seus números canten. En canvi, a Ballesteros, tinc seriosos dubtes de l'estima que li té l'afició "bermellona", si bé els seus registres també són espectaculars: és un especialista en rebre targetes, un autèntic coleccionista de cartolines d'amdós colors. El cas de Ballesteros comença a ser preocupant per la seva reiteració, cada vegada més freqüent,... jo penso que els amants del futbol ens mereixem un descans d'haver d'aguantar aquest tipus d'actituds.

Tamudo és un autèntic regal pel futbol, amb capacitat per ficar-se l'equip a l'esquena i conduir-lo cap al triomf, com vam veure l'any passat, i l'altre, i l'altre,.... En canvi, el del Mallorca és el típic jugador amb un perfil de joc "broncu" i matusser, que podem associar amb l'antifutbol. Se les ha tingut amb tothom, és per llogar-hi cadires...

Entre Tamudo i Ballesteros no hi ha color: és millor crear que destruir.